martes, julio 29, 2014

Coses que pasen quan ve el Nadal

Pq serà que al acostar-se aquestes dates tota la nostàlgia s’instal·la entre les llums de Nadal i de cop els carrers son mes bonics i mes silenciosos. Cauen com volves de neu els noms de tots aquells que ja no hi poden ser, dels vius i dels que ja no ho estan. Portant imatges agredolces de passats guardats el la memòria. Retalls d'una vida que no tornaria a viure. Nadal, cementiri de la innocència i de sarsueles. De cançons que sempre seran en castellà i reunions familiars que no es donaran. Viure significa Nadals que ja no tornaran a ser Nadals amb tu.

Seneca

Enamorada de l'aire, que vola molt amunt i mai no torna. D'una nit d'estiu, de gestos, de mans. D'ulls tan blaus com el mar. De somnis impossibles i paraules buides.
Enamorada del temps que corre amb descapotable groc. D’ombrel·les a mitges i onades de dos metres. De la sorra que queda dins les sandàlies i del teu costat al llit.


Enamorada de la soledat, del ventilador del sostre, de la complicitat robada. De rialles per telèfon, de l’absència.

Que diria Seneca de tot això?