domingo, julio 09, 2006

Boda Maria





Que difícil és començar a recordar tot el que ens ha portat fins aquí. Se’ns escaparien masses detalls i no seria just oblidar-los.

Les coses al nostre voltant han canviat molt, i nosaltres, des del primer dia a Ca l'Oferill, hem canviat amb elles. Però malgrat els canvis i la pila d’anys que han passat, ens alegra saber que ets una constant en les nostres vides. I que hi ha amistats que ni la distància ni el temps poden deteriorar, tu n’ets la prova. Vas marxar de la plaça del triangle, però mai vas desaparèixer de les nostres vides.

La nostàlgia pesa més en dies com aquests, dies de felicitat i nervis, de plors i de mocs. De sentiments a flor de pell i de tristessa per tot el que voldríem tenir i no tenim per donar-te, però sabent que per a tu la nostra prescència aquí ja és suficient.

Prometem no tornar a cantar la Ramona si ens promets que sempre estaràs a l’altra costat del telèfon, aguantant les nostres paranoies, els nostres disgustos, i les nostres alegries, tal com fins ara sempre has fet. Sàpigues que nosaltres sempre hi serem per a tu.

Hem gastat la nostra infància entre pipes, pilotes d’ handbol i cabanyes. Sabem que ja no tornaran aquells matins baixant juntes cap a l’ escola, intentant travessar una riera que cada dia tenia un color diferent. I malgrat haver perdut tant al llarg d’aquests anys no hi ha dia que no s’escapi un somriure al recordar tots aquells moments que han anat construint i reforçant la nostra amistat i ens han portat fins al dia d’avui.

I Avui estem aquí per tu, davant teu, intentant d’expressar en paraules tot el que sentim i intentant dir.te que t’estimem. I q no importen els plats buits si podem estar al teu costat, celebrant amb tu i en Sergi aquest dia especial. Demostrant al món que també es pot ser feliç.

Hi ha hagut moments difícils i més que vindran, però sabem que juntes podrem superar.los, i que tots els plors desapareixeran en mig de les rialles dels sopars compartits.

Per últim i com a tòpic, però dessitjant.vos.ho de tot cor, sigueu molt feliços, us ho mereixeu.

jueves, julio 06, 2006

Sola

La mar estava salda,
marxistes les roses,
calorosa la nit.
El vent murmurava,
la font no plorava,
l’herba cremada pel sol d’estiu.
La vida girava,
la son no arribava,
picaven els mosquits.
Res no passava,
desapareixien ja els somnis d’una nit d’estiu.
El vaixell no tornava,
la tempesta callada i
la soledat governava absoluta
al llarg de les meves nits.

martes, julio 04, 2006

Sola con nadie


Andaba a tu lado soñado, creiendo que amar era ser amado.
Sin ver que moria en vida por un amor que mentia, que ocultaba.
Siempre mirando a trás por si aun me seguias por si aun me querias.
Hoy soy tan libre como hayer, tan agil como niña.
Te marchaste en busca de otros brazos, en busca de mariposas de mil colores.
Hoy aprendo de nuevo a vivir sin ti, sola con nadie.
Amando otros dias, otras noches. Recordando otros sueños que un dia soñé...
Te marchas y los dias son lluvia derramada, son tormentas calladas.
Los dias disuelven el dolor en mis huesos, y quiero gritar y quiero huir al fin de mi.
A veces de noche, cuando ya nadie pude ver, pido a dios que regreses que desees regresar. Pero dios no escucha pequeñeces de alguien que dejo de soñar.