Porto les teves sabatilles per no oblidar-te

Aquesta nit dono voltes per la casa buscant no se que. Regiro els calaixos una vegada i un altre amb l'esperança de trobar el que he perdut. Obro portes i les torno a tancar. Porto posades unes sabatilles cinc números més gran, de color blau marí. Porto posades les teves sabatilles d'estar per casa per no oblidar-te, per sentir-me més acompanyada.
Cansada m'assec al llit abraçant un estúpid coixí, mai m'han agradat els objectes inanimats. Però ara és l'únic que hem queda de tu. Un estúpid coixí i les teves sabatilles.
Una reverencia, un dolç peto en el peu i la meva vida sortint per la porta.
Serà un hivern com qualsevol altre hivern. Un nadal, ple de llums de colors que il·luminaran els carrers d'aquesta ciutat. Que diferent serà tot, ara que porto les teves sabatilles.

Setmana cultural

Arriben les festes de la Mercè i Barcelona es vesteix amb les millors gales per a rebre una vegada més el final de l'estiu. Aquesta vegada l'organització a proposat una setmana repleta d'activitats culturals.

De moment i per evitar aglomeracions comencem demà amb l'obra titulada Noviembre, al teatre Goya (amb un descompte del 50%). L'assistència de moment és mínima, però s'accepten voluntaris per a passar el vespre.

Amb tot el dolor del meu cor faltaré a l'actuació que ofereix " A casa Portuguesa" de NÉVOA, que ens deleitarà amb un concert inoblidable dedicat a la memòria de la gran fadista portuguesa Amàlia Rodrigues, el proper divendres 18 de Setembre.

Pendent de confirmar tenim a "L'habitació de Verònica", obra de suspens i misteri al teatre Capitol.

Com a final de festes el diumenge 27, l'obra "M'agrada molt el que fas", obra divertida per fer més lleugera la tornada del pont.

Sumant punts

Torno de les vacances i tot i fer setmanes que treballo, hem nego a creure que la meva vida, aquella que tan m'agrada quan tinc tot el dia per a mi, per tu, per tothom, s'hagi acabat. Però el temps m'ho posa difícil i porta plovent a bots i barrals tota la setmana, (tota la vida!). Amb dies grisos plens de núvols i poques ganes de fer res. I aixecar-te cada mati costa una miqueta més. Però la catàstrofe a arribat a la meva vida en quan ha entrat el fred per sota la porta i he hagut de rescatar del fons de l'armari els uniformes tristos de el hivern. I no és que el color negre hem desagradi, tot és posar-s'hi!, el fet a estat quan la ristra de pantalons de vestir eren sobre el llit, i un per un els he anat provant amb l'esperança que el pròxim sí m'aniria bé... però no, NO!!!!!! No entraven, no entren... snifffff brrggggg
Total, que m'he llançat a la desesperada en aquest mar d’Internet buscant una solució ràpida, factible, assolible.
I he trobat la dieta dels punts.
Ara la meva vida s'ha convertit en una gran concurs de Eurovision, sumant, sumant punts tot lo dia.
Que si menjo una galeta i son dos punts, que si ara un donut i en son 4'5...
Aviso para navegantes una ració de tiramisú 6 points!!!
En fin, per dinar avui:
200gr de pasta 3 points
lata de atun natural 2 points
Yougur desnatado de frutas 0.5 points

Més el esmorzar d'avui 2.5 points

Puntuació final després de dinar: 8 points

Per sopar tinc encara per gastar-ne 10!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sol de tardor

Es després de la pluja, d'un complicat final d'estiu, que el sol torna a brillar com si mai hagués marxat. Ara que s'acosten les tardes de pluja, les nits sense tu, la rutina m'ofega. I costa ubicar-nos de nou dins els dies grisos i el demà sense futur.
Lluito contra el món i contra tu, lluito per uns somnis que fa molt vaig perdre i ara vull recuperar.
Les coses són senzillament simples. Aquest cop l'octubre no arribarà a la meva vida, i ho faré per tu.
Ara, quan ja tot és massa tard, ara que de nou he perdut, ara quan les cadenes s'han trencat i han desaparegut els llaços vermells.

Concerts a mitja llum

De cop i de volta sense ni tan sols esperar-ho ha arribat el 4 de setembre. Encara no m'explico com ho ha fet tan ràpid. Recordo amb nostàlgia (com es recorden totes les coses boniques) les quatre estirades en el llit gran de l'habitació petita, cantant les cançons en veu baixa per no despertar als veïns, somniat en que potser algun dia seria 4 de setembre una altra vegada. D'això ja fa un munt, una vida sencera que ha passat en un sospir.
Aquesta nit anem de concert, les tres, com sempre i des de fa molt, com m'agrada i amb els nervis a flor de pell per desgallitar-nos a cor amb la multitud. Avui serà un dia feliç, tot i haver començat amb ensurts d'infart de matinada, amb descobriments sorprenents sobre els gustos de les persones i amb el secret a crits d'uns bitllets d'avió a la butxaca.
Ens veiem a la cua, a peu de Montjuïc.