miércoles, febrero 29, 2012

Març, marçot!

Tercer mes del calendari, un mes llarg i gris, avorrit a moltes voltes. Un mes en mig del final de el hivern que sol no agradar. No te festius, no te llum, no porta novetats, no diu ni fa massa cosa.
Però qui diu que la norma no te excepcions?
Aquest mes de març durà a terme el tercer projecte d'aquest any 2012 i pel que sembla també es vol convertir en un mes cultural. I jo el deixaré fer, pq qui diu que en algun moment no arribi el gir que estic esperant?

lunes, febrero 27, 2012

No m'ho podran pendre mai

M'he passat mitja vida fugint del dolor. Amagant-me, evitant afrontar les meves pors, no confiant amb la gent i tot hi així el dolor sempre et troba. Tan és que no apostis, tan és que no vulguis conèixer ningú, que esquivis mirades i visquis pensant que la màgia ja no existeix, pq el dolor no és limita només a un tipus d'amor. Pq sempre hi ha gent que estimes i que tens por a perdre. A perdre per sempre. Estimo, els estimo i tot i així els perdre.
I serà una pèrdua devastadora, grisa. No quedaran ruïnes pq no hi haurà res a reconstruir. Hauré d'afrontar un futur ple de la vostra absència. Abandoneu batalles i doneu per perduda una guerra que ja no va amb vosaltres. Però segueixo tocant la tuba a través de la boira pq sapigueu que jo no em rendiré, fins l’últim sospir estaré al vostre costat maleint el temps, la vida i encarant tots els deus, profetes, o àngels que s'atreveixin a robar-me el que és meu.

viernes, febrero 24, 2012

I no para de sonar.....

Com que fa molt que no escric, pq els dies d'hivern són rutinaris i no tenen ganes de que passi res, ara les paraules no troben un camí de sortida. Serà que aquest 2012 està poc parlador. La rutina s'ha instal·lat a les nostres vides i per fi es respira una mica de pau.

Ara que he tancat algunes portes (tot i negar-me, una vegada i una altre, a sentir -me malament per fer-ho) i l'aire és més net (tot i viure a Bcn), deixo que la música resoni allà on vaig.



Sense paraules

Ahir, per fi, va arribar el moment del segon projecte d'aquest any. I per aquelles coses que passen ens vam trobar totes a la fila nº 5, seients imparells, del teatre Coliseu de Bcn. L'espera va valer la pena. La resta ja és Història.
Per sort, després d'una nit increïble, el dia transcorre entre converses, rialles i un sol càlid d'hivern. La resta només és història....

PD: Corre el rumor que en Roger dormia mentre Manel cantava el Soldadet... jo ho dubto, els batecs del cor de la seva mare no el deixarien!

lunes, febrero 20, 2012

I si hagués trobat un altre projecte???

Sí, com ho sentiu. Potser tan sols és una idea, però que hi ha més perillós i poderós en el món que una idea? Que hi ha més fort que una sola idea en una ment capritxosa i obsessiva??
Potser no ho hauria de cridar als quatre vents però que te de dolent somniar, encara que sigui despert? Quin mal faig en expressar un desig, un destí, un nou projecte??
Clar que val a dir que encara queda molt per fer, però després de que l'any passat hagués acabat a l'altre banda del món tan sols per un comentari en una tarda de setembre, ara em sento capaç de fer qualsevol cosa!
Projecte nº 5 del 2012: Escòcia (tres setmanetes recorrent el país).
I és que des de que en el 2003 em vaig veure obligada a canviar Escòcia per Bèlgica sempre ha estat latent, esperant el seu moment. Qui saps si després de deu anys hagi arribat per fi el seu moment.

miércoles, febrero 08, 2012

La recerca de la ma de rascar

Que m'he equivocat de feina i de carrera professional tots ho sabem. Però quan arriben moments com aquest crec que és un desperdici de la humanitat que ments creatives i amb possible potencial es deixin perdre d'aquesta manera. Potser és la temptació de trencar normes, la inconformitat al sistema o senzillament les poques ganes de treballar però en l’advertència d'un possible perill hem trobat el inici d'una ristra de connexions que ens ha portat a concloure en que hem de comprar/fabricar una pota de pollastre. Pq qui no te a mà una pota de pollastre??
També m'he topat amb el rumor que en una planta noble corre algú amb una mà de rascar que li falta un dit. I tinc la tasca de esbrinar si aquest rumor és cert... sí, a lo Mercedes Milà en busca de la noticia!
Nota al peu de pàgina: I tot el que ens hem rigut, que?