Ahir, per fi, va arribar el moment del segon projecte d'aquest any. I per aquelles coses que passen ens vam trobar totes a la fila nº 5, seients imparells, del teatre Coliseu de Bcn. L'espera va valer la pena. La resta ja és Història.Per sort, després d'una nit increïble, el dia transcorre entre converses, rialles i un sol càlid d'hivern. La resta només és història....
PD: Corre el rumor que en Roger dormia mentre Manel cantava el Soldadet... jo ho dubto, els batecs del cor de la seva mare no el deixarien!
No hay comentarios:
Publicar un comentario