viernes, noviembre 27, 2009

En els núvols

Estic sense estar, en un estat de trànsit total que no hem permet pensar, que no hem permet treballar. El cap dona voltes i l'aire no vol arribar als pulmons. Atordida, cansada. Que dolent són els refredats...
Primera caiguda d'aquesta temporada nadalenca.

Ganes de no sortir de casa...

Ganes de no sortir del llit...

Ganes d'adormir-me i no despertar fins que tot hagi passat...

jueves, noviembre 26, 2009

Una setmana

El temps, amic invisible que sempre m'acompanya en el silencia de la soledat. Ara ha fet que hagi passat una setmana sense ni tan sols adonar-me, sense ni tan sols consultar-me. I la setmana es transformarà en mes i aquest en any i res i tot seguirà i seguirà. Tinc només un pensament, una cançó es repeteix incansable. "Necessito despertar en un dia radiant".
No ploro ni recordo, són decisions que jo no he pres i no deixaré que afectin els meus dies, els meus plans, els meus nous projectes.
Temps que tot vol relativitzar, les coses es veuen diferents. Ara que pintes un nou mai més a la meva vida seré jo qui digui prou. "Hauria d'haver estat diferent".

miércoles, noviembre 25, 2009

Lax'n'busto - Començar....

Gossos - Corren



Necessito despertar, en un dia radiant!!!!!!!!

Promeses

Les promeses a vegades són coses que oblidem. Les promeses que es fan entre riures, aquestes s'obliden encara més fàcilment. Però jo ahir no vaig faltar a la meva paraula. Ahir vaig passejar tota sola per la Ciutadella sense rumb, sense destí.
Ahir vaig seure en un banc a contemplar un dia qualsevol. A deixar passar les hores. I ara hem sento millor sabent que jo he fet la meva part, sabent que encara tinc paraula.

domingo, noviembre 22, 2009

Armari

Vas arribar per fer fora tots els meus fantasmes i ara marxes amb l'últim per a que pugui tornar a dormir sense mal sons, sense pors. Marxes emportant-te tot de coses dolentes que no hem deixaven continuar. Has estat part de mi sense que jo formes part de tu. Indolor, casi, i per la porta del darrera desapareixes sense fer soroll, per fer-me lliure i senyora del meu destí. He rigut, m'he enfadat, me tornat a il·lusionar. Ara se que hi ha molt més quan algú t'abandona.
Sóc invencible gràcies a tu, m'hagués agradat que estiguessis aquí per contemplar-ho.
Tinc un cor gegant on abans només hi havia foscor, el món s'ha quedat sense fronteres des de que Roma va caure als nostres peus.
Corrent aires nous i gelats, i tot i no ser tan feliç com voldria, ara ja dorms dins d'una capseta petita al fons de l'armari. Allà on els llaços vermells no es poden trencar, allà on no existeix el temps ni els impossibles. On les decisions fermes a vegades no ho son tan...

Mentides

El pitjor enemic és un mateix.
No es tracta de que els demés ens menteixin, es tracta de que ens els volem creure. Dolces paraules que desitgem sentir i no ens importa el preu que estem pagant. I de cop quant tot torna a lloc ens n'adonem de que som tan culpables com qui ens ha estat mentint tan de temps.
L'amor, en termes absolut no existeix. I els mitjos mai son fàcils quan no es vol.
Sóc qui sóc i no ho puc evitar, per dolent que sigui fins i tot per mi.
Apostem sempre al cavall perdedor esperant un miracle que no arriba.
I ara després de tantes mentides, sola brindo per no voler sentir-les mai més.

De diumenge

El dia s'ha aclarit, deixant pas a un sol càlid de tardor que fa brillar les fulles humides de la rosada. Fa un dia perfecte de diumenge, per passejar, per xerrar, per compartir. Un dia perfecte acompanyat d'una tarda encara millor, estirats al sofà sota la manta, fent una migdiada mentre a la tele no fan res interessant. Crec que mai he compartit una tarda així, però seria mentir massa.
Un diumenge com qualsevol altre, el primer de molts. Ja ho te això...

The Mexican

Pq serà que de cop i de volta una imatge, un record, un lloc, se'ns apareix de nou sense cap explicació?
Penso en jalapeños, farcits de formatge i arrebossats. Penso en una coronita a mitges. Penso en una cadira buida.
I se que ja no hi puc tornar.
Ingredientes:
12 jalapeños frescos
1 taza de queso monterrey (queso para gratinar)
1 taza de queso cheddar
3 huevos
1 taza de pan molido
2 cs. de orégano
4 tazas de aceite vegetal
Preparación:
1.- Haz una pequeña abertura al jalapeño y retira las semillas.
2.- Rellena el chile con el queso y mételo al huevo el cual previamente debes batir.
3.- Pásalo por el pan molido tratando de que quede bien empanizado.
4.- En un sarten hondo vierte el aceite y cuando este caliente mete los chiles con mucho cuidado, puede hacerlo con la ayuda de una espátula de hoyos o un colador para evitar quemaduras.
5.- Déjalos freír por unos 8 minutos y retíralos del aceite.
Ara ja ho tinc!

viernes, noviembre 20, 2009

Dies nous

No ets perfecte per mi, ni tan sols t'ajustes al perfil de persona que necessito.
Però mai ha estat un impediment per a nosaltres el ser tan diferents. Mai fins ara que ja no queda res per el que lluitar. Punt i final. Obro un nou mati amb l'esperança de no trobar-te a faltar pq se que sempre hi seràs per mi. Amb les portes obertes per escoltar-me i estimar-me.
Espero sàpigues que sempre hi seré, tot i les meves paraules que sempre formen part del meu jo irracional, d'un jo que ara no esta preparat de viure sense tu.
Els detalls ompliran la meva vida de nostàlgia, però en quan els núvols desapareguin no dubtis que tornaré per no perdrem mai més...

Over the rainbow

Segur que al llarg d'aquests anys en algun moment he publicat alguna entrada amb l'excusa de fer sonar de nou aquesta cançó. Avui és un dia d'aquells en que malgrat brilla el sol de tardor el fred habita de nou sota la meva pell. I no estic més trista que altres vegades, tan sols la realitat d'una vida que no m'agrada ha fet que tot tornés de nou a lloc fent fora l'escalfor dels dies plens de somriures i de somnis ( de castells en l'aire).
Necessito escoltar de nou, una vegada més, que existeix l'esperança, tot i equivocar-nos tant.

Somewhere over the rainbow
Way up high
And the dreams that you dreamed of
Once in a lullaby
Somewhere over the rainbow
Blue birds fly
And the dreams that you dreamed of
Dreams really do come true
Someday I'll wish upon a star
Wake up where the clouds are far behind me
Where trouble melts like lemon drops
High above the chimney tops thats where you'll find me
Somewhere over the rainbow bluebirds fly
And the dream that you dare to,why, oh why can't I?




Un adeu en la memòria

L'amargura puja als llavis, deixant un regust a la boca d'impaciència i dolor.
I és que no es fàcil dir adeu, ho estaria fent tota la vida ...

Un conte infantil

Recordo de petita un cassette de color groc. Era una cinta on hi havia gravat per les dues cares un conte d'un os. Rosalinda i Blancaflor. No recordo gaire més que una veu greu explicant mig en la penombra un conte infantil. I al final de tot arribava la cançó, una manera diferent d'arribar al colorin colorado.
Pq sigui quina sigui la manera el final sempre arriba.

"Y llega a su fin, este cuento tan bello acaba aquí. Acaba aquí..."

Hores lentes

Ahir era un dia d’hores lentes. De minuts lànguids i segons cansats. Ahir va ser un dia amb un cel estrany, amb una brisa fosca que recobria la ciutat. Tinc l’ànima cansada del pes dels anys, dels rellotges que no funcionen i els trens que he deixat passar. Aquesta nit, nit de lluna nova el món romandrà a les fosques mentre ningú sap que jo torno a plorar. Camino pesadament per una camí ja conegut on els arbres despullats de fulla entristeixen la mirada. He perdut alguna cosa i no recordo ja que era...
Potser arribi alguna vegada aquell demà, de mentre les petjades seran fang que la pluja farà desaparèixer.
Ahir era un dia d’hores lentes, un dia interminable. Tornen els projectes i els nous reptes, aquest any serà...
Visc en l’ombra dels meus dies.

jueves, noviembre 19, 2009

Dia de San Crispí dia H.

Secrets a cau d'orella que ja no es poden dir. Les coses que sabem i no volem afrontar. Rumors en la llunyania de les coses que ja no tornaran. Dels dies nous per descobrir, dels projectes a reinventar. Somric a la vida amb aires nous, amb nits de colors. El futur ja és aquí...

Temps de tu

No te sentit el que ara diré. Cap ni un.
I és que malgrat tot aquest embolic a estones tinc ganes de tu. És en els moments previs que un grapat d'emocions s’amunteguen en el cor i la majoria somriuen al pensar que queda poquet per tornar-nos a veure. Tot i que ja no toca, tot i que les coses solen ser diferents.
Aquesta vegada m'he quedat amb tot lo bo. He aparcat les coses dolentes que ja no m'interessen i m'enduc amistats i somriures, estius a la platja i carícies als peus. Serà que no he après a fer-ho millor, serà que he après a veure el final inclús abans de que arribi.
Un minut i sortiré per la porta amb moltes ganes de tu, serà diferent ho se, serà com sempre.

jueves, noviembre 12, 2009

Vamos equipo!

Mitjans de setmana i ja no hi han gaires ganes de fer molt més.
I veient volar la mosca m'ha vingut al cap l'escapada fugaç de l'equip a London.
No hi ha molt a dir, que va ser increïble, que va ser diferent, que va ser divertit. Londres com sempre i de nou. T'acull amb els seus braços sempre oberts, renovant les il·lusions i les ganes de perdre's per aquells carrers, els més turístics i els amagats, els que t'acaben sorprenent i els que et recorden aquell estiu de la teva joventut. I se m'escapa un somriure distret mentre escric aquestes línies i degusto de nou, amb la dolçor que aporta sempre el temps transcorregut, aquell cap de setmana curt.

Altres dies

M'amagaré sota la manta per no sortir mai més. Deixaré passar el temps fins que aquest es cansi i surti per la porta. Apagaré els llums del carrer i amb la ciutat a les fosques el silenci refinarà aquesta nit.

martes, noviembre 10, 2009

One Way or another

I aquet mati sona una cançó...


Sant Felip Neri

Un no escolleix el dia en que vol néixer. Neix i punt.
Ni els astres, ni la lluna, ni tan sols els esdeveniments a l'atzar fan que siguem de diferent manera. Però sense pretendreu ni tan sols, s'arrela en el cor sentiments profunds de pertinença. Potser pq vaig néixer el millor dia de l'any, pq la primavera sempre és una bona època per tot, potser pq els números parells han format part de la meva vida tan com els senars, però aquests són més rodons, sempre amb una meitat per compartir les coses. I no per ser de cap religió en concret, que no ho sóc, sempre m'ha agradat Sant Felip Neri. No m'ha interessat mai qui va ser, ni tan sols què va fer. Però el seu nom va lligat a mi en secret i des del primer dia.
Serà per tot plegat i per absurd que sembli, que el racó més secret i bonic de Bcn sigui la plaça de Sant Felip Neri, per la seva tràgica història, per el silenci.

lunes, noviembre 09, 2009

Cursets de cuina

Dilluns i assitim a un curset de cuina Japonesa. Durant dos dies tindrem moltes coses a pendre a partir de les 20:00h. S'apropa el nou any i s'han d'assolir alguns objectius a tota pressa.
Receptes noves i delicioses i no ho dic per dir. He provat el millor salmó de ma vida!
Són esdeveniments com aquests que fan plantejar-me si de debó no vull casar-me amb un cuiner...
"I com el Petit Chef, al introduir el primer boci a la boca una explossio de sabors i sentiments van asaltar-me de manera improvitzada. La pell cruixent convinada amb el sesam mentre les làmines de salmó es desfeien lentament com si es tractes d'un gelat. I la salsa teriyaki envoltava suaument les sensacions amb una dolçor que feia adictiu aquell trosset de cel. "
Vull plorar.... en vull més!

domingo, noviembre 08, 2009

Octubre que ja no hi ets

I és que no tots els octubres poden ser ja de fang, alguns simplement són de maduixa.
Octubre mut, sense papallones a l'estomac que hem parlen de tu. Vull dir-te que aquesta vegada no he besat cap llàgrima en nom del nostre record, en la memòria només hi tinc somriures que ja només son meus. He deixat passar el meu octubre. El meu octubre estimat i ple de fang. Un octubre ple de nous silencis, de silencis.
El pes del temps recargolat en els meus dies fa de mi una persona nova, amb la mateixa carcaça, amb els mateixos defectes. He anat i he tornat, i aquest cop el dia especial queia en dijous. No ho puc evitar, sempre hi ets d'una manera o una altre en la meva vida, però ja no hem fas por.
No et presento, ja no apareixeràs de nou. No et busco i el millor de tot, ja no et trobo a faltar.
He necessitat un llarg camí per arribar aquest punt. Ara d'una manera estranya sóc feliç sense ser-ho. Tinc un secret que només hem porta mal de caps, però és ell.
T'estimo tant i a la vegada no et necessito. Sóc lliure de mi mateixa i del pes de la consciència. No se de tu, amic meu, ni tampoc en vull saber i t'ho dic amb un somriure d'amor incondicional.
Pq al pensar de nou en tu, al intentar veure la teva cara ja borrosa en la ment, és tot això el que m'inspires.
Sigues feliç aquest any, un any més. Ens retrobem aquí el pròxim octubre i t'explico com ha anat.