martes, noviembre 10, 2009

Sant Felip Neri

Un no escolleix el dia en que vol néixer. Neix i punt.
Ni els astres, ni la lluna, ni tan sols els esdeveniments a l'atzar fan que siguem de diferent manera. Però sense pretendreu ni tan sols, s'arrela en el cor sentiments profunds de pertinença. Potser pq vaig néixer el millor dia de l'any, pq la primavera sempre és una bona època per tot, potser pq els números parells han format part de la meva vida tan com els senars, però aquests són més rodons, sempre amb una meitat per compartir les coses. I no per ser de cap religió en concret, que no ho sóc, sempre m'ha agradat Sant Felip Neri. No m'ha interessat mai qui va ser, ni tan sols què va fer. Però el seu nom va lligat a mi en secret i des del primer dia.
Serà per tot plegat i per absurd que sembli, que el racó més secret i bonic de Bcn sigui la plaça de Sant Felip Neri, per la seva tràgica història, per el silenci.

No hay comentarios: