Escolto les teves paraules a
través de la distancia que acumulen els anys. M'entristeix que en un dia com el
d'avui tu ja no hi siguis. Que la vida vulgui avançar sense tu. I la ràbia em
recorre les galtes mentre el món segueix el seu curs. Com si l’amor no fos
suficient per aturar la vida. Escolto les teves paraules sortir d’algun recó de
la memòria. Ja no les sento amb tanta claredat però se que hi són, que sempre
hi seran per mi. Per quan necessiti tenir-les, per quan la vida no vagi bé i
per quan la vida s’entesti a fer-me feliç. Pq vull que sàpigues que ho sóc,
avui sóc feliç. Se que ho saps, allà on siguis se que ho saps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario