De vegades les coses es presenten
així, clares i certes. Sense embolcalls. Amb la netedat que només
l'octubre sap portar. L'aire ja fred eriçar la meva pell però no sufoca les
meves galtes vermelles al ser conscient de tu davant meu. I la nit, plena de núvols
d’aigua, plora sobre Barcelona, mentre escapem per la porta del darrera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario