BIOGRAFIA D'UN FET

El naixement

Com tots els naixements, el de l’Abel no ha estat pas diferent, ha arribat al món amb dolor. Segurament aquest sigui el punt en comú.  Obre els ulls en mig del bosc. Jeu a terra, com un nado, brut i amb els cabells emmaranyats. S’intenta moure per primer cop, la primera bocanada d’aire li crema la gola, el cos li fa mal i plora.

Els inicis

L’Abel camina lent, cada pas es un joc d’equilibri. Porta la destral recolzada a les espatlles i el farcell amb l’esmorzar que li ha preparat la mare.

S’atura davant d’un gran arbre, respira profundament. Deixa el farcell a un costat, aixeca la destral i amb força dona el primer cop. El soroll li ressona a les orelles, els braços perden força amb la vibració i la destral cau a terra. Del fons del bosc sent com cau un arbre.

 Terror nocturn

 És tard, les llums son apagades, a la casa ja tothom és al llit. El pare de l’Abel ronca fort a l’altre banda de la paret. Fa calor, les cortines cauen immòbils a banda i banda i la foscor més absoluta entra per la finestra de l’Abel. Ell es al llit, tapat fins el nas amb el llençol i amb els ulls ben oberts. Els taulons de fusta crequen per tot arreu i el cor de l’Abel batega ràpidament. La destral descansa sota el llit, a l’alçada de la tauleta de nit.

 La gana

 El menjar es a taula, la mare ha preparat una gran olla d’estofat. El pare de l’Abel entra per la porta de la cuina, es treu les botes brutes de fang, es renta les mans i seu. La mare beneeix la taula i comencen a dinar. El repicar de les culleres al fons dels plats, a cada cullerada, destorben  l’Abel que menja i menja. Amb una fam com si el dia anterior no hagués provat bocí.

 La mort

 L’Abel és al mig del bosc, bufa una brisa fresca, però ell esta suant. Les gotes li cauen pel front i respira esbufegant. Segueix corrent a través dels arbres, no li cal més que la llum de la lluna per trobar el camí. Un camí imaginari fins a les entranyes del bosc.

Corre cada vegada més ràpid, confonent-se en la foscor, corre tan ràpid que ja no es veu. L’Abel ha desaparegut, ja no se’l pot trobar. Ha deixat d’existir per una nit.

Uns ulls grans i vermells apareixen darrera un arbre, una boca grossa entreoberta deixa veure una dentadura blanca, garres afilades que avancen lentament, crec que aquesta també serà la meva ultima nit.