Finals de temporada

Tot i ser més tard de l'habitual, les vacances per mi comencen aquest dimecres i agafaran una velocitat desenfrenada que espero no pari fins a principis de setembre. M’espera un estiu mogudet, ple de nous destins i persones... amics de tota la vida que venen i reprenen el lloc que els pertoca i d’altres de nous que agafen posicions inesperades.

Sol, platja, viatges i un munt d'opcions per descartar, segurament sigui un dels millors estius en anys ( o al menys aquesta és la idea) potser no posi un Londres en la meva vida, tot i que seria la guinda perfecte com a final de festes...
Cafès amb regust a sushi i les mateixes pors de sempre. Com a bon final de temporada queden histories a mitges, haurem d’esperar a la nova temporada per a saber el desenllaç.
Així que m’acomiado de tothom fins a setembre on espero tenir mil batalletes a explicar.

Un cafè?

Potser no seré mai tan glamurosa, ni el meu veí s’assembli el més mínim en George Peppard, és més no crec que torni a enamorar-me mai més (si de mi depengués...), però que te de dolent anar a fer un cafè tota mona amb el meu vestidet d’estiu de les rebaixes, la pell bruna i les meves mega ulleres fashon a lo Victoria Beckham. No significa absolutament res de res!!! I si l’estratègia a funcionat és senzillament pq sóc "encantadora" ( sí, jo tampoc ho entenc U_U').

Vale, després de rellegir i havent passat un dies, he de reconèixer que sóc una mentidera. Tot i tenir el cor fort i l'anima morta ( o més aviat seria el cor mort i l'anima forta...) he deixat que la vida filtres de nou a través de la meva brillant armadura. No estic arrepentida, ni tampoc tinc por, no puc arriscar allò que ja no hi és, oi?? No vull enganyar a ningú, ni tan sols a mi mateixa. Arribats aquest punt només dir-vos que les bones persones a vegades també fan mal. Crec que tot i no saber si faig un pas endavant o dos enredera, aposto per mi i pel seu somriure.

Has promès que sempre serem amics, no ho oblidis.

Son extrañas situaciones...

... los momentos de los dos.
Agosto cae desolado sobre nuestros hombros, y como siempre trae promesas de noches largas y calurosas. Un sin fin de estrellas como telon de fondo, huellas que desaparecen en la arena y besos robados, callados, que nunca tubieron razon de ser. El olvido hace de las suyas o quizas solo sea la soledad, que susurra viejas canciones de amor, mientras siguen bailando, ajenos al mundo, aquellos desencontrados.
Agosto siempre miente.