Sí, he estat a Ginebra i l'únic que he vist a estat un hotel. Bé de fet no és del tot cert però sí és el que més m'ha agradat. Crec que hauré de tornar-hi amb calma i sense familia per a poder perdrem per aquells paratges tan inclreibles. Estic tant acostumada a viatjar d'alrbergs que gairebé oblido que la comoditat també existeix, encara que només per als qui s'ho poden permetre.
Ens hem fet un fart de plorar. I segurament ens en farem molt més. Som les restes d'un equip, d'un gran equip que no van voler valorar. Ara som les que inevitablement tirarem del carro, un carro sense rodes i fuetejades pels qui van al damunt. Som una pinya, de fet una parella amb cançó inclosa. Hem après tot el que sabem d'unes ex-companyes que han passat a ser amigues. Tenim el suport moral d'aquelles que coneixen la nostra situació, i tot i així, ens hem quedat molt soles, tan soles... que la por ens envaeix per les nits. Ara que la comunitat de l'anell s'ha hagut de dissoldre guardaré cadascun dels milers d'anècdotes que he viscut al llarg d'aquest any amb totes elles. 
Pq serà que les males noticies i els canvis sempre venen acompanyats de més males noticies i canvis? Aquest estiu, aquest any sencer he guanyat i he perdut, he apostat i encara espero guanyar de nou. Quan tot va genial sempre et falta algú, recordes algú, algú que has perdut. Ens passem la vida acomiadant-nos de gent a la que estimem, gent a la que sempre trobarem a faltar. I malgrat la melancolia constant avui sóc feliç, molt feliç. Pq quan deixi de tenir por, quan accepti que m'estimen, i que no marxarà, aprendre a ser més lliure, i a conèixer el món que s'obre als meus peus. I com sempre la impaciència fa de les seves, i la nena que porto dins fa pataletes a les tres del matí. No se que serà de mi demà, no se a quanta gent trobaré a faltar, només se que els estimaré a tots pq no se fer-ho d'una altra manera.
Avui d'imprevist t'he vist. En mig de la gent, en mig d'un dia gris. I se que pensaves en mi, que contaves els centímetres que ens separaven, la roba que ens molestava. I entre tan pensament he sentit de nou la teva olor. Es curiós, com oblido cada vegada i em sorprenc de nou descobrint-te. El perfum de la teva pell és ja tan meu com els records que hi guarden, records que evoquen, records que s'amaguen. Un tu, tan jo, que s'enreda poc a poc en els meus dies i les meves nits. Arrels que creixen inexplicablement en el buit d'un cor. La teva olor ha arribat a mi i el meu món s'ha tornat irracional. L'espera massa llarga i les ànsies de tu més insuportables. Se que aquesta nit estaràs a l'altre banda de la meva pell, però ara tot hem queda massa lluny...
No bebas más, no bebas más
La vida gira, constantment gira. De vegades ni tan sols som capaços de percebre el gir, d'altres en canvi topem de morros contra el terra de la velocitat en la que som girats. Gires i ets feliç, gires i creus morir, gires i estàs cara a cara amb un altre que ha girat i t'abraça i fingeix estimar, gires i ja ha marxat, gires i la foscor absorbeix els teus dies sense girs. I de cop un dia et despertes en el mar, amb els peus plens de sorra en un altre gir inesperat. T'abracen i et deixes abraçar, i creus de debò que girara de nou. Girs aleatoris que porten i desporten gent a la nostra vida, res és nou i res serà especial, només ulls que miren i desitgen ser mirats. 
PD: Com m'agrada el color de les lletres!!!!
I és del cert que feia anys i panys que no en trepitjava un. Serà pq en vaig acabar ven farta quan els meus pares van iniciar una etapa en les nostres vides on la tenda de campanya era el nostre refugi estiuenc. Però agafar de nou els vells companys de viatge va resultar més divertit del que em podia imaginar. Potser va ser per la gent, o senzillament el lloc, qui sap, segurament la barreja de tot. Ara recordo aquells dies com un mar de tranquil·litat en mig d'una vida que sempre sembla anar a la deriva. Vaig descansar tan física com mentalment de tots i cada un dels meus mal de caps. Vaig riure molt, dormir poc i pq negar-ho deixar que tot gires de nou al meu voltant. Un impàs per alguns i per d'altres els millors dies en anys. Suposo que tots vam fer la nostra dins d'un ambient relaxat i ple de ganes pq tot allò sortís bé. Van haver nits de gelats i "sandries", passeigs a la vora del mar i esmorzar a la platja, competicions de visites al wc i carícies robades. Tot un pupurri de coses sense sentit i sentits a flor de pell. Qui m'ho hauria de dir... mai hagués esperat trobar-me així de feliç un altre vegada. Companys i amics que es s'enreden en la meva vida com si sempre m'haguessin estat esperant.A tots ells moltes gràcies per ser com sou i acceptar-me tal i com sóc.Ens passem la vida esperant aquest moment, l'imaginem, el tenim tan estudiat com improvisat. I esperes gaudir d'ell al màxim, saborejant cada instant com si no el poguéssim deixar escapar. Són tantes les emocions que ens envaeixi'n que al final acaben pagant factura. I tot i el paisatge irrepetible, el va i ve del tren et sedueix lentament i ens abandonem a la deriva dels nostres somnis, amb l'aire calent a la cara i quilometres i quilometres per recórrer asseguts sobre un vell escai marró... i de cop el plaer de viatjar pren una nova perspectiva deixant enrere tot i cada una de les nostres rutines.
