Final d'any

Feliç any a tothom!

Que aquest any parell que entra sigui tan o més radiantment feliç que aquest que marxa...

No puc marxar

No i no.
No puc, no vull. No estic preparada per donar el pas.
Ara no i demà tampoc.
Quatre parets que per a mi signifiquen massa. Quatre parets que avui són casa meva.
Hi han sentiments, hi ha somnis, hi ha tres anys de la meva vida. Són sentiments arrelats a un terra que no és meu. A un barri que no te preu. És una parada d'autobús, un carreró sense llum, a camions de les escombraries a altes hores de la matinada. És el nen gordo de la pilota, les yayes de l'escala. És la fruitera a la que mai vaig, als millors croissants de mantega del país, un dissabte al mati mentre el sol es cola tímidament per les finestres del menjador. És la meva habitació, la meva finestra i els meus colors. La meva veïna, el meu cine. Tot allò que tinc pendent de fer i que algun dia faré.
M'ofega el desconsol, el neguit i la pena. Dos anys per mi, un sospir que passarà quan menys t'ho esperis, però Nadal és Nadal i ara no puc afrontar allò que més por hem fa... marxar.

Pq no puc marxar d'on sóc tan feliç...

Caga tió

Són coses que passen, coses que no tenen explicació.
Doncs aquest any el tió s'ha acurat en portar-me tot allò que havia pensat necessitar. Però no us penseu, no ho havia escrit en la carta als reis i ni tan sols ho havia dit en veu alta. Estava tot apuntat en post-its al cap. Un seguit de notes a llapis guardada en un calaix dels mals endreços.
En una posava un pijama. Els que tinc, a molts, els he de retirar.
En una altre nota arrugada i deia una manta. Sí, a casa som tres compartint sofà i de vegades dues mantes són poques.
La última nota escrita posava que seria interessant anar pensant en comprar-me samarretes de coll alt, doncs la rentadora n'ha segrestat una, de les dues que tenia, i es nega a tornar-me-la.
Després va poder cagar encara un anell, una bossa plena de caramels i poca cosa més.
Estic molt contenta amb aquest tió, un tió una mica alternatiu tot pintat d'indi i empatxat de tanta pell de mandarina.

Bon Nadal!

S'acosta l'hora. Els carrers il·luminats. El fred gris del hivern. Els regals per comprar. L'olor a escudella per l'escala. I és que el Nadal està al girar la cantonada.
Els que no tenim vacances gairebé ni ho gaudirem, passaran els dies com un altre qualsevol.
Però demà és la data d'inici d'una època màgica, encara que alguns s'entestin en negar-ho, en criticar el consumisme i el CorteIngles.
El 2009 un any intens, alts i baixos, amb coses tristes i de molt boniques. 2009 un any de colors!
Marxo contenta, tanco la porta amb certa tristesa per tot allò que ja no tornarà, però miro el demà amb molt d'optimisme, amb un no se que diferent. Somric i per mi això és "extrany", és innovador. Se que tot anirà bé, ara ho se.

Bon Nadal i Feliç 2010 a tots aquells que paseu per aquí i per a tots els que avui dedico un pensament!

Avatar

Toca anar d'estrena, toca tornar al cinema!

Barcelona en colors!!!!

Jo viscA Barcelona!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Surt corrents

Avui, algú, m'ha clitxat.
Hem pregunto, sóc tan transparent??
M'han aconsellat, "surt corrents", "allunyat".
I ja hem teniu agafant una gran glopada d'aire i preparada per fer l'espring més llarg de la meva vida. Però ara que hi penso, abans faré una ullada a tot el que deixo aquí. A tot aquest 2009, que si fa o no fa, ha estat un bon any. Per fi la balança s'ha inclinat del costat que devia. No se m'ha donat mai bé començar de nou, abandonar, endavant... seguir en camí. I sota els llençols, sola amb mi mateixa, el silenci es fa més evident, la soledat es creu invencible.
Somric, això jo, ja ho he superat abans.
Inspiro profundament...
Preparats....
Llestos...
...JA....

Neighbour

Tinc una veïna. Una veïna de taula, una veïna de casa, una veïna de bus i per "extrany" que soni de cantonada també. La meva veïna de cursets de sushi, veïna també de la pegatina.
Tinc en definitiva una veïna a la meva vida.
Dansà un temps la meva veïna va descobrir el 31. Potser només sembla un numero qualsevol, però un numero que et porta a casa i a la cantonada de les converses interminables. Allà el món ha estat revisat del dret i del reves. La gent ha estat pentinada d'un costat i de l'altre. I les nostres vides exposades com mercaderies per aquells que passaven. Hem cau bé la meva veïna de ciutat, una mica hiperactiva però ja ho tenen. I és que per primera vegada m'he adonat que viure en una ciutat no és tenir-ho tot a mà. Però ara ja tinc una veïna amb la qui poder xafardejar.

Dius coses...

Estic trista, però no enfadada, però no enfonsada. M'estimes i ho se, potser no val la pena, però m'estimes i ho se. De vegades les coses són així tan senzilles i complicades. Ets un estiu a la Sardenya, un cap de setmana a Roma, un divendres a casa. Ets la olor dels meus matins, la son de les meves nits. La complicitat a cau d'orella, la passió més descarada. Tan important que no vull fer-me a la idea que no tornaran les "siestes" sota la pluja. Unes sabatilles mal posades t'esperen plenes de pols. Dius coses sense sentit, dius que m'estimes i que no vols estar amb mi.
Bon Nadal a tu també.

Nas

"Si tu te'n vas, neru ,neru, neru. Si tu te'n vas, neru, neru, nas."
Fa fred, plou i les gotes regalimen pels vidres de les ulleres, fent del món una mica més "astigmàtic". Les mans nues i adolorides dins les butxaques de l'abric. Cares de sucre. Sento com un formigueig puja per l'esquena i els nervis fan que sembli una mica més estúpida del normal. Cortès i jo gaudint d'un moment robat. Continua plovent i de cop es gira un aire molest. Els porticons piquen contra les finestres que ressonen en la casa buida. Tot segueix igual. Llàgrimes que no tenen un motiu absències que ho expliquen tot. Si tu te’n vas...

Veure't

Torno a veure’t. Torno a sentir la teva veu i les papallones revolotegen de nou dins la seva gàbia. No ho puc evitar i ni tan sols se si vull evitar-ho. No és un dia especial, només un dia glaçat. Mirades creuades que aparenten indiferència, només aparenten. S’han acabat les excuses i totes les falses esperances. Els nervis a flor de pell pq torno a veure’t, hem tremolen les mans i les cames, semblo una fulla a punt de caure...

Adeu Philadelphia...

Fa molt temps en la història hi havia una nena que anava un dia a la fira. Patim, patam, patum... cantant i saltant de la mà hi duia un amic. Vet aquí que al arribar tot era ple de llums de colors, de musiques que sortien de tot arreu, de gent amunt i avall. Era de nit, una nit de primavera clara i serena. Deixant-se endur pel corrent la nena i el seu amic, que fins ara no us havia dit que era un ocellet que parla, van passejar per la fira confonent-se amb els desconeguts que reien. Bocabadats, enlluernats pels firants, homes barbuts amb malles a ratlles, catifes voladores, caçadors d'ànecs daurats i dones grosses saltant d'un trampolí infinit per caure després dins d'un got tan petit com un didal. La nena no havia vist mai humanets saltimbanquis ni tampoc lleons que dormitaven salvatgement dins les seves gàbies. Bombolles que volaven topant contra els nassos dels desconeguts que sorpresos reien sorollosament mentre es grataven els ulls de sabó. I caramels, muntanyes de caramels de tots els colors de l'arc de sant Martí. Núvols de l'aposta de sol, capturats amb caçapapallones, dolços com el sucre.
I de sobte, en una caseta de la fira, amagada darrera un fanal per dues monedes de plata podies escollir un peix taronja d'entre els milers que allí tenien.
És així sense més que la nena i l'ocellet van adoptar un nou amic que no parlava però movia la boca com si cantes òpera.
Benvingut a casa Corso!!! Tan contents estaven tots que van decidir regalar-li casa nova i novia. Així que la nena i l'ocellet tenien ja dos amics que nedaven sense parar dins la peixera.

Avui el cantant d'òpera a perdut a un amic que flotava boca avall dins la seva peixera... serà que tot conte te un trist final???

Hi ha coses que un sap...

... com que radera la curva no hi ha el que esperes...

Trucades

Avui, més que mai he pensat en trucar-te. En sentir la teva veu. Saber que tal et va tot i parlar de res en concret, del temps, de les coses rutinàries. Sembla que hagi passat una vida sencera i només fa dos dies que vas marxar. Tanco portes. Però avui he pensat en trucar-te. No se que et diria, segurament estiguis enfadat, molest, incòmode. La teva veu, seria, llunyana i tinc por. Se que tot i no dir-ho alguna cosa ha canviat i segurament necessito sentir-ho. Potser així sigui més real. Obro finestres. M'agradaria dir-te que no et trobo a faltar, que la teva absència ja no hem fa mal. I tot i no enganyar-me visc sense tu i visc més tranquil•la pq ja no hi ha res fora de lloc. Però lluny de tot dramatisme, avui tinc ganes de trucar-te, ganes de veure't. I per un moment m'he il•lusionat pensant en aquesta idea. L'estomac se m'ha omplert de papallones i segurament faci el que no he de fer... trucar-te.

Hope there's someone, live

De pont i de vacances

Estimats navegants que us heu deixat caure per aquí aquesta tarda de divendres, anunciar-vos que tanco la paradeta durant uns dies.
Marxo de pont i de vacances, marxo com sempre per tornar al meu racó preferit del món. Marxo per veure de nou les llums de Nadal i deixar per uns dies les coses que ja no m'agraden tan. La rutina, la ciutat, les cares conegudes i les que ja no ho volen ser. La feina, la casa, les sabates i l’avorriment. Marxo per perdre de vista sempre el mateix horitzó, sempre el mateix sostre, el mateix abisme. Agafaré l'avió i mentre dormi canviaré d'espai i temps. Res quedarà de la persona que sóc ara, de la persona grisa i trista que m'han obligat a ser. Les coses que hem vull emportar caben en una maleta petita doncs el cor no viatjarà amb mi.
Marxo sense saber si aquesta vegada tornaré.
De peus davant l'avió, de cop tot canvia per mi i ja no torno, hem veig a mi mateixa caminant per la nit freda caminant decidida cap al meu futur. I res queda ja del passat.

És de nit...

Rutines que m'agraden

He estat pensant.
He pensat en tot allò que m'agrada, en tot allò que a vegades fa de mi una persona feliç.
M'agrada quan canvies la meva cervesa a mitges per la teva buida.

M'agrada deixar les meves arracades a la tauleta de nit abans d'anar a dormir.
M'agrada donar-me la volta quan estic dormint.
M'agrada el meu peto de bona nit.

M'agrada la pasta amb fungi porccini.
M'agrada el sopar dels divendres mentre miro la TV al sofà.
M'agrada anar al cinema i menjar una bossa sencera de caramels.
M'agrada esmorzar croissants de mantega un dissabte al mati.
M'agrada escoltar la pluja com cau.

M'agrada fer la siesta un dia qualsevol.

M'agrada les meves mans entre les teves.

M'agrada dormir-me mentre vaig de copilot.

M'agrada l'emoció quan guanya el Barça.

M'agrada tenir plans aquesta tarda.

M'agrada fer les coses ben fetes.

M'agrada poder riure quan tot va malament (m'agrada el teu riure en mig d'una discusió)
I m'agrada perdre el temps pensant en aquestes coses...