Quan surt el sol

 

 

Miro a través dels teus ulls allò que viu tan lluny. Aquell instant de no dir res amb silencis plens de colors. Vull saber de tu. El teu riure inundant-ho tot de nou i l'olor de cafè recórrer la casa com si aquest matí et llavessis aquí. Que fàcil és somniar, deixar-me portar pel que podria haver estat, passejar per aquella vida sentint el sol a la cara i la teva mà entre els meus dits. I no m’avergonyeix reconèixer que he tornat a perdre el nord, el sud, l’est i la raó. Que faig tot el possible, que caço papallones totes les nits i no parlo ja de tu. 

Coses que pasen quan ve el Nadal

Pq serà que al acostar-se aquestes dates tota la nostàlgia s’instal·la entre les llums de Nadal i de cop els carrers son mes bonics i mes silenciosos. Cauen com volves de neu els noms de tots aquells que ja no hi poden ser, dels vius i dels que ja no ho estan. Portant imatges agredolces de passats guardats el la memòria. Retalls d'una vida que no tornaria a viure. Nadal, cementiri de la innocència i de sarsueles. De cançons que sempre seran en castellà i reunions familiars que no es donaran. Viure significa Nadals que ja no tornaran a ser Nadals amb tu.

Seneca

Enamorada de l'aire, que vola molt amunt i mai no torna. D'una nit d'estiu, de gestos, de mans. D'ulls tan blaus com el mar. De somnis impossibles i paraules buides.

Enamorada del temps que corre amb descapotable groc. D’ombrel·les a mitges i onades de dos metres. De la sorra que queda dins les sandàlies i del teu costat al llit.

Enamorada de la soledat, del ventilador del sostre, de la complicitat robada. De rialles per telèfon, de l’absència.

Que diria Seneca de tot això?

De manual

Hi han coses que són de manual i de calaix. Històries que coneixem per ser tan velles com la pròpia historia. Però de cop les deixem de veure en els demés per sentir-les córrer per la nostra pell. I la història més vella del món es transforma en dansa, es transforma en foc. I caiem, i patim, una a una en totes les trampes, conscients del error. Creient poder canviar el final, ser l’heroïna, la salvació. I tot i que l’evidència ens porta al fracàs, el cor no pot deixar de lluitar, en contra del món, de la història i de les normes de manual.

Si el món fos...

Si el món fos de color blau seria peix.

Seria temps i seria etern.

Si el món fos de color blau nedaríem del revés.

Nàufrag

Qui ets, nàufrag de somriures fàcils.

Qui ets, nàufrag d’aigua dolça.

Truques a la porta i ets la vida disfressada d’oportunitat.

I de la mà em portes a través de finestres tancades.

Vas pintat de llum solar i camines amb botes d’astronauta.

Qui ets, nàufrag de possibilitats.

Qui ets, nàufrag de somnis oblidats.

TRUCA'M

Les coses arriben, sense adonar-nos. Topem amb la gent i de sobte tinc banda sonora per aquest mes de febrer. I com si la màgia existís les flors floreixen al hivern, ja no tinc clar a qui trobo a faltar més i ballo amb sabates noves. Quan tinc por, quan m'he d'enfrontar a monstres ferotges, amb tempestes al mar, quan necessito trobar paraules sabies de consol, sempre tornes a mi com un amic imaginari. 

Has escoltat aquesta cançó? 

Sacsejant

Sempre he esperat que la vida amb sacsegi amb força, que per fi arribi el gir esperat. Fora plors, fora tristors només llum. Fa temps que la vida no em sorprèn, no de la manera que vull. I de cop arriba un aire renovat en forma de ganes i m’aixeco d’un salt de la cadira. Avui sóc jo qui vol sacsejar la vida. I he fet un pas, allunyar-me de la meva zona de confort. Alguna cosa dins meu vol canviar i aquest cop es de veritat. Seran els projectes que tinc davant que fan que miri més enllà del meu melic. Que em fa por ser extravertida, doncs ho seré. Que no bec vi, doncs en veuré. Que no se parlar en xinès, doncs n’aprendré. Tinc ganes de riure i de fer-ho molt. Cauré sis vegades més i m’aixecaré vuit pq avui sacsejo la vida i necessito saber que estic aquí, que no sóc invisible.