Pq serà que al acostar-se
aquestes dates tota la nostàlgia s’instal·la entre les llums de Nadal i de cop
els carrers son mes bonics i mes silenciosos. Cauen com volves de neu els noms
de tots aquells que ja no hi poden ser, dels vius i dels que ja no ho estan.
Portant imatges agredolces de passats guardats el la memòria. Retalls d'una
vida que no tornaria a viure. Nadal, cementiri de la innocència i de sarsueles.
De cançons que sempre seran en castellà i reunions familiars que no es donaran.
Viure significa Nadals que ja no tornaran a ser Nadals amb tu.
martes, julio 29, 2014
Seneca
Enamorada de l'aire, que vola molt
amunt i mai no torna. D'una nit d'estiu, de gestos, de mans. D'ulls tan
blaus com el mar. De somnis impossibles i paraules buides.
Enamorada del temps que corre
amb descapotable groc. D’ombrel·les a mitges i onades de dos metres. De la
sorra que queda dins les sandàlies i del teu costat al llit.
Enamorada de la soledat, del ventilador del sostre, de la complicitat robada. De rialles per telèfon, de l’absència.
Que diria Seneca de tot
això?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)