Gavina

by Meritxell Rodríguez, Blackpool.

Als matins, al despertar, entre la penombra del dia, des del bany, s'escolta el crit d'una gavina. Segurament vola per sobre els terrats, quan encara els primers rajos de sol no son capaços de penetrar la pol·lució de la ciutat. No sempre, només alguns dies. Vola pel barri camí del mar. I el seu crit sempre hem deixa immòbil, a l'espera de tornar-la a escoltar, però no ho fa. S'allunya. I segueixo amb la meva rutina matinera i penso aquest cop sí ho escriure en el blog.
Es en aquell instant que us vull parlar de la meva gavina. Una de sola i totes a la vegada. Pq tot i ser animals carronyers, tot i ser les rates del cel. Elles, ella formen part d'un passat ple de gavines. Gavines voladores que planegen bora el mar. En la platja solellada, platges de dolços records...
Avui no l'he pogut escoltar, aquest mati encara dormia quan ella a passat i des de l'habitació no la puc sentir.
L' he trobat a faltar.