Sense tu

Els esdeveniments es succeeixen, un rere l'altre. I tot arriba, sempre arriba allò que mai haguéssim volgut que arribes. Ahir vaig plorar, com feia molt de temps que no plorava. Pq s'ha acabat, se que s'ha acabat. Reconec el final, el cor se m'omple de pluja. I se que encara t'estimo. És el que més em dol. Et perdré i no entenc la meva vida sense les teves carícies, sense els teus petons. Sento la por, el pànic clavar-se en el meu estomac, miro el demà i no et veig. Necessito veure't. Els meus somnis s'han interposat entre tu i jo, entre un nosaltres que era nostre, només nostre. Se que mai m'estimarà ningú com ho fas tu, mai trobaré aquella llum en els ulls d'algú altre i en canvi he de marxar.
Ahir vaig plorar, com feia molt de temps que no plorava. El món s’estripava mentre la negre nit cobria els carrers d'aquesta ciutat. I se que encara t'estimo.
No vull viure sense tu. Si us plau, mantingues la teva promesa de quedar-te sempre al meu costat.
Jo sempre estaré aquí.
No m’abandonis tu també...