La primera vegada que vaig anar a París va ser tot una aventura. París és una ciutat molt gran plena de racons que descobrir, plena de carrers per passejar. París no va ser per mi la ciutat de l’amor, però si una ciutat per enamorar-se. Potser pq era estiu. El estirar-te al parc a fer la migdiada, o simplement a contemplar la Torre Eiffel de nit, mentre milers de flashos brillen per tota la torre. L’herba humida sota la roba, la motxilla per coixí i la infinitat de l’univers com a sostre. París t’agradarà, potser no immediatament, però sí amb el temps. Quan la màgia del record depuri el cansament i el xili.Hi haurà llocs que només amb el seu nom t’embriagarà d’aquell no se que, que te París. No deixis escapar cap detall, ni tan sols les xines vestides de núvia a les fonts que hi ha al peu del obelisc.
Tot això i molt més és París.
No hay comentarios:
Publicar un comentario