Motxilles

Fa temps existia la teoria de les motxilles. Fa temps jo en portava una, de motxilla. Tots portem aquesta motxilla a l'esquena, carregada de fantasmes i somnis per estrenar. Últimament he tornat a escoltar sovint aquesta expressió, aquesta paraula que significa una vida sencera i a la vegada les nostres pròpies pors. Amb el pas dels dies, dels anys, com les engrunes de pa de Hansel & Gretel, he anat deixant pel camí tots i cadascun dels fantasmes que feien més feixuc el meu camí. Ara, en aquest punt tinc molt clar el que vull i se quina és la direcció. Ara, puc corre més ràpid, sóc més àgil que ahir. I estic parada, no se pq estic parada, hem sento cansada, molt cansada. Però m'he aturat un instant, agafaré tot l'aire que càpiga en els meus pulmons i arrancaré a córrer cap a un 2009 que ja està a aquí.
Es quedaran endarrere aquells que no hem puguin seguir...