Que sóc feliç, completament feliç ho sap tothom. Se m'escapa en cada somriure, en cada moviment. Les coses són iguals que eren ahir, però no se en quin moment van donar un gir de 180º. Camino i els dies són més curts, les tardes més grises, s'acosta de nou la tardor i ja no m'importa, ja no l'espero. I malgrat els malentesos, les rabietes i la serietat, avui sóc el que vull ser, la persona que sempre he estat. Tot torna a ser del color que més m'agrada, i els matins no tan complicats. Tot és un gran secret, d'aquells que no es poden explicar. I tan és el destí, això mai m'ha importat. Qui m'ho hauria de dir, jo no l'hagués cregut, i encanvi ara m’assec a l'altre banda d'una taula de bar, contemplant d’aprop la meva felicitat. Tinc ganes d'estimar, donar i regalar, de compartir i seguir somniant. De equivocar-me i tot i així seguir confiant.
3 comentarios:
quan m´alegro per tú, saps qui soc
i sempre tindre un record.molts petons
El temps m'ha robat moltes coses, però l'amor que sempre sentiré per vosaltres m'acompanyará la resta de la meva vida.
Mb nena!
Si ja 'tho deia jo k el temps a part de curar-ho tot, posa les coses al seu lloc i et mereixes estar contenta i riure i no patir gens ni mika!
Per cert tenim pendent akell cafè per riure de tot, do you remember?
petonets
Publicar un comentario