Dolça Mireia

Si algú en aquest món desordenat es mereix un final de conte de fades és la Mireia. Aquells que la coneixem sabem que és inevitable estimar-la. I es que malgrat el seus 24 (apunt dels 25) és una persona innocent i bona. Però bona amb majúscules. Sempre amb una paraula amable, un somriure al rostre i una anècdota per explicar.
He de confessar que abans de coneixe-la tenia una opinió d'ella molt diferent, prejudicis típics de l'adolescència.
Però per sort el destí la va posar en el meu camí i d'allò ja fa una pila d'anys. Hem compartit grans moments, a estat al meu costat en els inicis i finals de la meva vida. En aniversaris de pícnics i en les comilones del País Basc. Pq en aquest món sabem que tot és posar-s'hi.
Doncs bé, la nostra Mireia se'ns casa, de fet ja te l'anell, de fet ara és més feliç. I espero que sempre sigui així, pq no tots estem preparats per escriure carinyo amb U.
Si algun dia us la creueu no la deixeu escapar, us omplirà la vida de llum i esperança, de riures i fe. La meva Mireia és la única persona en aquest món capaç de mantenir l'optimisme en mig del caos. A vegades crec que potser sí que existeixen els àngels.