Ahir, de divendres i de festa. Ahir, de passeig i menjant gelat per la Rambla. Ahir, enamorada d'un instant inesperat. I és que ara se més coses que ahir no sabia. Coses sense importància, coses que importen només alguna gent. I és que en la rotonda del metro de plaça Catalunya els divendres de 18:30h a 20h, hi ha concert. Va ser per casualitat, o potser d'això no existeix. Un grup nombrós de nois i noies, de dones i homes en general, cantaven gospel (en versió autonòmica). I m'hi vaig quedar. De peus, escoltant-los, absorta per les seves veus, el ritme contagiós i la recerca de mirades.
I el haver de fer mitja volta i encaminar els meus passos en sentit contrari al que desitjava, va ser difícil, jo m'hagués quedat, de peus...
De segur que algun dia hi tornaré a passar...
I el haver de fer mitja volta i encaminar els meus passos en sentit contrari al que desitjava, va ser difícil, jo m'hagués quedat, de peus...
De segur que algun dia hi tornaré a passar...
1 comentario:
M'alegro que t'agradés tant.
Sóc una de les que hi canten... i abans de ser-hi també vaig ser públic :)
Una abraçada!
Publicar un comentario