Gana!

Se que no hauria de protestar, que hi ha molta gent en el món que passa gana. Que hi ha guerres, tsunamis i terratrèmols que posen a la gent al límit. De les seves forces, de la seva esperança, de la il•lusió i la vida. Però jo avui tinc gana, molta gana. Fa estona que no faig més que pensar en els macarrons al forn que tinc preparats a casa avui per dinar. Macarrons a la bolonyesa, gratinats, amb formatge fos pel mig. Amb salsa de debò, d'aquella que faria la meva yaya si me'ls hagués fet ella. Condimentada amb tot el que vaig trobar per la cuina i vaig creure que hi quedaria bé. I ja us puc dir que hi va quedar, de bé, de bo. Tinc l'anima als peus, la tinc en els ossos, amb cara de pena i ploriquejant. No puc ni pensar, crec estar escoltant la campana del microones. Però per tot això encara queda molt, queden 34 minuts per les dues, queden 20 minuts caminant fins a casa, i els 4 de rigor per escalfar-los. Per postra hi ha púding italià de pa i pomes. Una delicatessen de la cuina per a solters, del manual de supervivència per joves emancipats.