Divendres poètic

Avui com cada divendres des de que sóc per aquestes contrades que he rebut el mail del "divendres poètic". Potser una poesia que ja havia penjat en el blog o potser no, ja ni ho recordo. Són paraules de Miquel Marti i Pol, paraules que un dia algú hem va dedicar. I m'ha recordat ja de bon matí altres dies feliços, estius plens de llum i llibertat. Lluny dels meus per un instant, gaudint de la vida en el únic lloc que sempre m'agrada tornar. Avui reescric les paraules d'un vers antic, us deixo gaudint dels vostres propis records...

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí Pol

(Del llibre de les absències,)
(FRAGMENT

Sota l'aigua

No teniu la sensació a vegades d'estar submergits sota l'aigua? De flotar en la immensitat de l'espai obert, arrossegat pels corrents. En un profund silenci. Veient com el sol brilla allà dalt i els cabells, que acaricien suaument les galtes tapant la visió. Sota l'aigua, no hi ha res. Les cames no pesen i els batecs del cor provoquen petites ones que s'allunyen ràpidament.
Bé, de fet m'agradaria estar sota, sota l'aigua.
Passen els dies que s'omplen dels detalls rutinaris que ràpidament oblidem, s'omplen de mirades, de records, de tacte i mals humors. Sota l'aigua tot pren un altre color.
El mes de febrer ha portat de tot una mica, de tot i més. Les coses bones es superposen a les dolentes i viceversa. Però tot en un espaitemps distint, confús, aletarga’t.

És el que te viure sota l'aigua.

Torno al gimnàs, torno a ser pobre

Avui estic contenta, contenta de nou, contenta sempre que prenc la mateixa decisió. La mateixa il•lusió, la mateixa fe. Avui de nou m'he tornat apuntar al gimnàs. No estava dins dels propòsits d'aquest any. Però ho necessito, necessito sentir que sóc capaç de portar tots els projectes endavant. Ocupar els meus dies i les meves hores amb mil plans alternatius al sofà i la tv. Avui, m'he apuntat de nou al gimnàs (crec que és la 3a vegada que ho intento) i també m'he apuntat a un curs de comptabilitat per renovar-me i aprendre tot allò que desconec del món que m'agrada i no m'atreveixo afrontar. Contenta també pq acabo de tornar de París, ja ho te l’oblit això. Contenta per tenir tots els caps de setmana de febrer ocupats en coses meves i en coses teves. Contenta per menjar-me una pizza de rucula i parmesano, i la rucula saps que m'encanta.
Avui estic cansada pq no tot ha sortit com esperava, però tot i els fracassos he dormit tranquil•la.