Feia setmanes que dubtava que la meva vida fos el que volia. Havia perdut el nord, el camí o com sen vulgui dir. Ahir per primera vegada en molts dies vaig obrir la porta de casa i no m'esperava només el silenci. Vaig seure còmodament en el sofà mentre de nou les coses tornaven a lloc. La pols en els mobles, la roba sobra la taula, la tauleta plena de gots i a la televisió la sèrie dels diumenges. Vaig anar a dormir sabent que la casa tornava a estar plena de gent, de la meva gent. Aquesta segona família que tan estimo i que tan odio. Somric al pensar que no hi ha cap moment en el que m'arrepenteixi d'haver pres aquesta decisió.M'agrada la meva rutina!
No hay comentarios:
Publicar un comentario