Heu tingut mai la sensació de
poder escoltar en el vent els somnis del demà??
Vale, jo tampoc. Però des de fa
uns dies que una petita sensació coneguda em pessiga l'estomac. Moltes de les
vegades quan parlo de coses que han de venir (o que m'agradaria que vinguessin)
començo sempre amb un "T'imagines...." i sóc capaç de traslladar-me
aquell precís instant en que el somni es fa realitat i parlo des de la certesa
que tot allò arribarà.
No ho puc evitar, o potser no ho
vull ni intentar, però parlar-ho, deixar volar la imaginació, m'ajuda a enredar,
secretament, la ment de qui m'escolta, del qui no es vol deixar emportar pels
somnis llunyans. Per suposat que quan em senten dir les paraules màgiques hi ha
qui fuig espavorit, com si el futur fos una habitació a les fosques que fa por.
Jo per si de cas ja he
iniciat la primera fase del meu nou projecte, per si arribat el moment no m'agafi per sorpresa. I se que vosaltres de mica en mica aneu caient, com Alicia, pel
forat... i qui sap si us esperi una porta al final!
No hay comentarios:
Publicar un comentario