Tot passejant

Ahir era el meu segon dia de feina després d'unes curtes però intenses vacances. Ahir era un dia calorós, doncs ens assetja l'última onada de calor d'aquest estiu "extrany". I com que la vida transcorre a un ritme pausat i lent vaig perdre l'autobús (i és que aquests no entén de vides relaxades). Així que vaig decidir contra la meva naturalesa pujar caminant a casa. Tot gaudint de la ciutat, el seu poc trànsit, els carrers mig buits, de l’asfalt calent i l'aire dens. No se en quines coses aniria pensant jo mentre girava per Travessera i enfilava cap a Balmes. Que de sobte vaig topar-me amb una persona que feia anys que no veia i no esperava trobar. Casualitats. Els colors em van pujar a les galtes i el cor bategava amb força per l'ensurt. Sempre em passa quan la vida fa cantonada. Vaig sortir de la citació tan bé com vaig poder, ventilant ràpid el tema doncs no sabia que dir. Encara que en el fons, molt en el fons, confessi mig a contra cor que hem va fer gràcia tornar a veure el seu rostre. Buf, ja ho he dit. Va ser un instant, en prou feines un minut. Ahir era un dia com qualsevol altre i de sobte va girar cap a muntanya.

Ja som de nou aquí.

Wau!
Quin estiu, ha estat genial. Genial, increïble, emocionant, inoblidable, esperançador i sobretot creador d'idees noves, de noves il•lusions, de nous rumbs, de nous projectes, de noves possibilitats.
I la companyia, com sempre, la millor possible.

Testament Vital (Remember me)

Si desapareix-ho en el gran blau no ploreu per mi, doncs estic on vull estar i sóc qui vull ser.
Si no torno, seguiu sense mi el camí, no puc ser més feliç.
He tingut una vida plena i he experimentat la majoria dels sentiments possibles d'aquest món, m'he equivocat i m'he tornat aixecar, i serà així fins que tot sigui blau.
He rigut fins caure de cul a terra i he plorat fins estripar-me l'anima, he estimat com només s'estima una vegada, i m'he enamorat de les coses senzilles de la vida una vegada i una altra.
He viatjat pel vell continent i he deixat una petita part de mi en cada petjada.
He estat adulta i he estat infant, he descobert secrets i n'he desvetllat tants d'altres.
No he fet grans coses només he estat aquí per contemplar el món i he vist coses horribles i he vist coses increïbles. I he estimat, per sobre de tot he estimat i se que m'han estimat. I sóc feliç.
Si desaparegués en el gran blau no ploreu per mi, estic on vull estar i sóc la persona que vull ser.
Seguiu sense mi el camí, jo us esperaré.

Divendres...

L'avió s'enlairarà i quan aterri estaré per fi a NY....

Hores previes

Els nervis a flor de pell just allà al costat de les picades del mosquit tigre. Apareixen les pors i els dubtes de lo desconegut. Sortir al món exterior, fora de la capsula protectora de la rutina. Vaig a complir un dels meus somnis. La maleta a mitges, repassar llistats... passaport, carregadors, càmera de fotos, sabates, .... Mapes, guies, idees.

Orgullo y prejuicio

Hem deixat passar els anys i la rutina arriba fins hi tot allà on tot era nou. Costums nous que desapareixen darrera els dies grisos d'un treballador assalariat normalet. Però la realitat ens colpeja quan menys ens ho esperem i de "cop i repent" necessites aturar el món i baixar-te. Agafar els teus mitjons blancs i enfonsar-te sota el fang per no sentir res. Per no sentir com el dolor t’estripa cada part del teu cos. Amb aquell regust amarg als llavis que encara no has pogut oblidar. Necessites autocompadir-te, arrossegar-te pel terra sobre la teva pena, no vols paraules de consol, no vols saber que demà hauràs de seguir lluitant. Pares el món per saber que també et vols rendir, i durant aquest temps et rendeixes. T'abandones al teu propi mal son, deixes escapar la ràbia, deixes sortir de dins teu aquell jo tan secret que no veu mai la llum del sol. El ser obscur que a vegades creu que ets. Aquesta nit el món es pararà només per tu, pq puguis perdre't en un món només per tu. La teva parcel•la de fang on poder-te rebolcar.

Aquesta nit és nit de Haagen...

Un momento para todo

Hay, dicen, un momento para todo, un momento para reír, un momento para llorar. Y en los tropiezos hay momentos para reflexionar. Pq hay verdades que posponemos, discursos que se trazan a lo largo de los años pero que nunca acabamos. A sido en estos días que he estado pensando en todas esas palabras que quiero decir, que quiero ordenar para ti. Se que se resumen en un simple "te quiero", pero no se me da bien eso de resumir.

Hoy tengo un momento para ti.
Después de días enteros sin descanso hoy por fin llega la paz. En el silencio es donde encuentro tu recuerdo y empieza a doler esa ausencia que insiste en llamar. Meditando sobre mi vida sin ti, sobre mi vida contigo, me sorprendí el otro día adorando tu voz. Te cogí la mano, acaricie tu rostro envejecido por los años. Bese tus mejillas como tantas otras veces, tu, lo hiciste antes conmigo. Te acaricio los brazos que reposan sobre sabanas blancas. Hablamos de banalidades y me repites que tienes una fotografía en la cristalera del comedor, donde aparecen dos niñas pequeñas. Una fotografía que me confiesas mirar a menudo, y creo entender que tu también echas de menos aquellos años. Habrá gente que no te perdone tus errores, habrá gente que hasta te guarde rencor por ellos. Pero esos errores te llevaron a ser la persona que conocí, la persona que me amo por encima de muchas otras cosas y que amaré hasta el fin de mis días, cuando nos volvamos a ver de nuevo después de que te hayas ido. Siempre has sido para mi la lluvia en mi jardín, el lugar más secreto, mi refugio del mundo. Te pedí una vez que no me faltarás nunca y no quisiste prometérmelo, me contaste que todo el mundo tiene su momento y que hay un momento para todo. Un momento para reír, un momento para llorar y ha llegado mi momento de aprender a dejarte marchar.

We go to Rome!!!! Andiamo

Se que en menys d'un mes estaré passejant per la "Big apple".
Però ja tinc un altre plan i m'encanta!
M'agrada tenir mil plans, no començar una cosa que ja tinc una altre en marxa.
Aquest cop no és una proposta, una idea o simplement un desig, aquest cop ja tenim els bitllets i és que meravellosament marxem a ROMA! M'agrada Roma, els seus carrers, els seus colors, la seva gent i com no, el seu menjar, els seus gelats. Marxem l'equip al complet, de nou i m'agrada. Estic nerviosa, estic emocionada. Dormirem en albergs, caminarem quilometres i riurem encara més. Aquesta vegada amb aires mediterranis i souvenirs en ruïnes. Seran dos dies intensos i segurament acabem estirant-nos de les orelles, però sempre quedaran les hores passades juntes a l'altre punta del món...

Vent

Bufa el vent i estic de tardor. A marxat definitivament allò que no m'agradava i ara toca mirar endevant. Però només hi veig tardor.

Bowling

Dijous tarda i perticipem en el primer torneig de bitlles que organitza l'empresa. Va ser una tarda molt divertida i al final vam acabar les segones per equips! Quin tip de riure encara tinc agulletes.

Cara o creu

Un dia despertes i creus que vas néixer per ser un perdedor. Els defectes s'amunteguen un sobre l'altre i fan que siguis una mala persona. Tan és el que facis o el que creguis, no guanyaràs mai, pq no ho mereixes. Mires aterrat la sort en els ulls dels demés pq saps que no podràs arribar a on ells estan. No sabràs la raó per la qual tan condemnat a ser qui ets tan sols patiràs les conseqüències de ser allò que no pots canviar. La realitat per més que ho intentis sempre t'atraparà convertint en cendres allò que construeixes sobre els núvols. Has nascut per ser l'ombra de la llum, per ser la cara oculta de la lluna. El teu rostre és tan lleig que espantes a tots els qui et miren i és que no pots amagar el que portes dins. Ansies posseir el secret que et trenca i et fa ser més miserable, si és que és possible. Et conformes amb els desperdicis de la humanitat i t'alimentes de les vides alienes. Les paraules boniques no arriben a les teves orelles i la nuesa del teu cos provoca xiscles aterridors en la nit. Ets un mostre que fa por i no ho pots canviar.

Opcions

De vegades coneixes una persona amb la qui t'agrada passar la tarda, fer una cervesa i parlar sobre el món. T'agrada anar a sopar i passejar pels carrers adormits. Seure en un banc a la fresca i mirar la gent passar amb els seus gossos. De vegades coneixes una persona amb la qui parlar resulta senzill, comparteixes riures i t'expliques la vida com si fos una pel·lícula. No cal res més, hi confies. És fàcil ser a prop seu i deixar-te portar amb l'esperança que no existeixi un demà. Menjar caramels amb gust a maduixa. La rutina s'instal·la de nou entre dues persones desconegudes que ja no comparteixen l'ultim bocí. I és fàcil estirar-se sota les estrelles i escoltar anècdotes sobre hobbits i el país de mordor. Adonar-te que les manies d'un són ara les manies de l'altre. Beure aigua fresca. De vegades coneixes una persona que no vols perdre i la perds i tot i així no passa absolutament res. Camines sense destí sabent que potser aquest cop serà l'últim, i no fa por. L'estiu no agrada a tothom. Només a vegades trobes aquell algú inesperat que es converteix en un amic que sap qui ets i encara així et somriu a l'altre costat de la taula i deixa que parlis sense parar. Són opcions que triem, que escollim voluntàriament. Quedar-nos o marxar. Fugir no és la solució. I potser alguna vegada deixi de cometre errors i tot sigui com ha de ser. De vegades coneixes una persona i tot és fàcil, només fàcil.

Quan tot és possible

Avui tinc la sensació de ser Sant Joan. Potser per la cançó que no puc treure’m del cap, potser pq tinc mil ganes que arribi aquesta nit. Hem sento il•lusionada, amb la sensació que podria ser un gran dia. I tan és, que al final de tot, la vida segueixi el seu curs i al tancar els ulls les coses no siguin diferents, l'emoció, les possibilitats, les esperances, la festa, l'alegria tot haurà valgut la pena. Amb els cabells despentinats i el rimel als peus el llit sempre serà la millor opció un cop el sol torni a sortir. A partir d'aquesta tarda les coses prendran un ritme frenètic que no pararà fins demà de matinada i no vull que parin, vull que passin!
Avui tot pot ser possible, una nit màgica, la meva particular nit de Sant Joan... una nit de estrelles, de calor i de bruixes. D'amics amb els que comparteixo el meu dia a dia, les meves penes i sobretot les meves alegries, i pateixen directament la meva afició a la reposteria. Avui, només avui i en secret serà una gran nit!

Applejack

Horari d'Agost (sick of love)

Primer divendres del mes de Juliol, menys de mitja hora per acabar aquesta intensa jornada laboral. Horari d'estiu, no és una ganga però és el que hi ha. L'emoció s'apodera del cos, la tarda sencera per fer el que vulguem, sol, platja, compres, la tempesta està a punt de començar obriu els paraigües!! Benvinguts a un nou cap de setmana per estrenar...

Veure amb els ulls

Preparats per mirar endavant, per obrir bé els ulls i deixar-nos guiar per la llum. Observar els colors i el món en tot el seu esplendor. Enrere queda la foscor i els seus aliats. Anem a la cruïlla de les cultures a celebrar un nou estiu, els nous projectes i el final d'uns altres. Brilla la tarda i fa una calor de por, ja ho te això Barcelona i m'agrada ara que la torno a veure de nou!

Ultimes voluntats

Ultimes voluntats.

Dilluns, 28 de Juny de l’any 2010.

Després d’un intent de pont, mal planificat, amb una temperatura exterior de 27º i una temperatura interior de -15º, els treballadors d’una empresa de serveis qualsevol (la vamos a llamar anonimamente JR) de guàrdia en la oficina un divendres per la tarda d’un pont de Sant Joan moren d’avorriment sobtadament a les 18:22h. Els seus companys els han trobat aquest mati quan tornaven de quatre dies i mig de vacances. Els cossos restaven immòbils asseguts a les seves cadires, sobre les taules davant de les pantalles d’ordinador. No estan confirmades les causes de tal desgracia col·lectiva. Fins el moment es treballa amb dues hipòtesis possibles. La primera és per hipotèrmia, el color blanquinós i les extremitats engarrotades fan sospesar aquesta com una de les principals teories dels policies forenses encarregats de la investigació. L’altre teoria mantinguda fa referència a les llargues hores d’esclavitud laboral a la qual es van veure sotmesos durant les lentes i pesades hores de divendres. L’hora del esdeveniment no ha estat concretat ja que va ser un procés progressiu el qual va anar afectant als treballadors d’aquesta empresa de serveis que anònimament anomenem JR. Els familiars s’apilen a les portes per demanar una explicació a la tragèdia i reclamen explicacions a l’atrocitat comesa de venir a treballar un divendres de pont i a més allargar l’agonia fins les 19h.
Un prestigiós equip de psicòlegs de QM estan donant soport als companys afectats supervivents de la tragèdia, doncs van gaudir d’un pont llarg i calorós en les platges del nostres país.
L’equip de mossos de esquadra encarregat de la investigació ha contractat els serveis d’un parapsicoleg per atendre les queixes dels difunts per tal de recollir més pistes sobre el cas.
A continuació adjuntem imatges escalofriants dels cadàvers trobats dins empresa anònima JR. Avisem de l’alt risc que corren de ferir la seva sensibilitat al veure les següents imatges, no ens fem responsables de les conseqüencies.

Diari un país.

30,29,28.....

En qüestió d'una setmana començarà el compte enrere. Un mes, tan sols un mes per marxar a NY, per llogar cotxe i perdre'ns per les carreteres americanes camí de Nova Anglaterra. Buscant els fars en la nit i l'olor a mar. Dormirem en motels de carretera i esmorzarem cafè dolent. Tot allò que veus en les pel•lícules i que ara farem nosaltres. Serà divertit. Serà tot allò que vulguem. Passarem per Salem i compraré una tassa amb forma de carbassa. Veurem balenes o això ens han dit. Anirem en ferri i segurament ens acabi plovent. Tot això amb gust a BlodyMary. Anem sense agenda, sense planing, seguint la direcció del vent.

Els numeros a vegades ens fan molt feliç

Ja veig la llum al final del tunel, al final de moltes coses, l'inici de la meva vida!

Temps era temps en la nostra història

Farà dos dissabtes vaig tenir una reunió d'aquelles que alguna gent sembla que els hi agrada tant. Fa quinze anys que va acabar 8è d'EGB i és el tercer sopar al que assisteixo. Van crear un comitè de festes que estan obligats a fer un sopar d'aquest tipus cada cinc anys. No és que m'emocioni, només vaig passar dos anys de la meva vida en aquella escola i la veritat és que el que millor recordo van ser els estius, això diu molt, oi?
Però tinc amigues que sí els es important i no els puc fallar. I de pas l'excusa perfecte per tornar a veure la M que des de que va marxar només ens veiem un parell cops l'any. I mirant les fotos de llavors, i mirant les fotos d'ara la veritat és que hem millorat molt. Bé, les noies hem millorat molt. Les malles i ciclistes amb samarretes amples de ratlles van fer molt de mal. Ara que som adults i paguem les nostres pròpies factures, la gent fa repàs dels dies viscuts i alguns el saldo continua sent negatiu.

Fent neteja

Un dia qualsevol de primavera la casa queda potes amunt, escombrar, fregar, rentar. Tot queda lluent per rebre amb els braços oberts la nit de Sant Joan. Sota el llit piles de sabates ordenades i llustrades, bolsos d'estiu i les xancles de la platja. Però sota el llit hi guardo moltes altres coses. Secrets. Una caixa plena de coses de ja fa molts anys. I de sobte em trobo de nou obrint la caixa de Pandora, des d'on surten vells fantasmes que no espanten i llegeixo de nou les nostres paraules.
Somric, al contemplar la tonelada de papers que guardo. Mails i més mails de dos desconeguts passant la tarda. Torno a llegir històries de cafès que mai es van fer, de sobres plens de factures i d'un coronel (o era capità?) anomenat Marcos que no se d'on va sortir. Sempre he tingut una assignatura pendent, ordenar tota aquella història i donar-li forma, potser algun dia sigui capaç. Era divertit parlar de res i de tempestes amb un desconegut. Llavors tenia un amic, que conduïa de nits i fumava en pipa. Ara, que parlo des de la indiferència del pas dels anys, somric aquelles paraules que tan m'agradava escriure. Un joc innocent. Un secret. Una abella que revoloteja en l'albor del temps.