Estar sense estar

Quin dimarts més de dilluns. Quin dia més d'hivern. Gris, fosc, gris. El hivern s'acaba i està enfadat. No vol marxar i jo necessito que ho faci. Avui s'ha volgut venjar de mi i m'ha instal•lat el fred dins. Tot el dia que vaig encongida, amagada dins la jaqueta. Vull arribar a casa i donar-li porta a tot aquest dia de gris i mals de cap. Posar-me el pijama, les ulleres i posar-me a cosir. Deixar passar les hores mentre el sopar s'olora per tota la casa, la calefacció encesa i el Corso neda net i polit. Quin dimarts més de dilluns, més horrible i més feiner....
Feliç dia de la dona treballadora.

Tuba

Aquesta nit toco la tuba des del cap damunt del far. La foscor i la boira no em deixa veure més enlla. No hi ha res, res. I una nota greu, com un lament, gairebe com un plor, s'escapa i s'escampa foscor endins... La llum del far ja no brilla, ja no marca el cami a casa.

Paset a paset

Poc a poc i amb molt d'esforç les coses per fi arriben a bon port....

La ruta del Dragon 1ª Part Vietnam - Camboya

Pq tot pot ser possible si un s'ho proposa....

Busco feina nova, busco vida nova

De vegades ens aixequem amb el peu esquerra i serà el temps però últimament tots els dies són de peu esquerre. I quan això succeeix és que la vida necessita una empenta per seguir endavant. Pintar nous horitzons, respirar nous aires. Un redecora la teva vida que impliqui des del pintaungles fins a l'hora d'anar a dormir. Canviar el fus horari, canviar el clima, i sobretot canviar el color de les cases i el cel. Però no se si tinc edat per fer unes coses o per fer unes d'altres. Si la vida és tal i com nosaltres volem pq no hem sento plena amb la vida que tinc? M'he quedat per por, per por a moltes coses, al canvi, a sentir-me sola. I no me adonat que ja ho estic.

We're going to fly to Berlin!

I ja tenim els bitllets!!
Primavera divino tesoro.

Silencis

Silenci, és el que hi ha dins del forat negre que dorm en el fons del meu pit. Allà on ja no hi arriba res, on les fulles ja no verdegen, on difícilment hi torni a viure la primavera. El lent curs dels dies i el vertiginós passar dels anys han fet que de cop i volta sigui només vella. Sempre ha estat així però ara ja tinc arrugues d'expressió i cabells blancs que mostren al món l'edat de la meva ànima. Per fi el meu cos no enganya i ja tothom sap la veritat. Els passos s'han tornat petits i acompassats d'una lenta melodia.

Esperaré

Esperaré a que sientas lo mismo que yo,
a que a la luna la mires del mismo color
Esperaré que adivines mis versos de amor
y a que en mis brazos encuentres calor
Esperaré a que vayas por donde yo voy,
a que tu alma me des como yo te la doy
Esperaré a que aprendas de noche a soñar,
a que de pronto me quieras besar
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo,
mi amor, esperaré.
Esperaré que las manos me quieras tomar,
que en tu recuerdo me quieras por siempre llevar,
que mi presencia sea el mundo que quieras sentir,
que un día no puedas sin mi amor vivir
Esperaré a que sientas nostalgia por mí,
a que me pidas que no me separe de ti
Tal vez jamás seas tu de mímas yo, mi amor, esperaré....

If I were rich man....

Published with Blogger-droid v1.6.7

Trens

Pq som tan cruels?

Potser siguin tan sols imaginacions meves però en l'aire roman suspès el canvi. Les tardes estrenyen i la negror enverina l'anima que només vol ser lliure. I s'acosta, s'olora en la humitat la tempesta. Oportunitats que estan a punt de passar en forma de tren sense retorn. Quieta, escolto, entre el murmuri de la ciutat, la locomotora que s'acosta.

Los argumentos que me faltan para defender quien soy

El meu bolso

Made in MR

Published with Blogger-droid v1.6.7

I si les coses van be?

Ens passem la vida somniant, esperant que per fi el futur truqui a la nostra porta. Hi ha persones que assegudes esperen veure arribar al seu príncep blau, en canvi d'altres besant totes les granotes que veuen per si de cas estiguessin encantades. Tots som d'una manera o un altre, però tots volem el mateix, deixar de sentir-nos sols. I tot i que diuen que no hi ha pitjor soledat que la que hi ha quan s’està acompanyat, els solitaris l’envegen. Segurament existeixi l'altre versió, aquells qui neguen la necessitat de sentir-se estimats, la necessitat de tenir algú al costat. Jo, que d’experiència molta tampoc en tinc, puc dir sota el meu prisma que la recerca de la felicitat és sovint esgotadora. Que no apreciem el que tenim quan la rutina s’instal•la entre les parets de casa i plorem desconsoladament per tos els moments que un cop passats han estat l'instant perfecte. Potser siguem molt exigents amb nosaltres mateixos, amb la vida i la resta del món. Per això davant la disjuntiva de deixar-se anar el millor és seure i deixar que per una vegada tot flueixi.

Published with Blogger-droid v1.6.7

La teva nova vida és a ....

Dies i dies, mails pendents d'obrir. Casualitats de la vida i somric per la coincidència, pel joc de l'atzar, per aquelles coses que passen sense cap sentit. Avui m'han dit on es troba la meva nova vida, el inici d'allò que vull. Quina mala llet que hagi de ser precisament allà.

Tardes de diumenge

Avui me aixecat amb una angoixa que no em deixa respirar. Avui com qualsevol dia fa un dia bonic. Avui com des de fa molt que no sentia aquesta opressió al pit. Avui per primera vagada amb molt de temps me recordat de tu. En la teva olor i m'angoixa el dubte de si et sabria reconèixer. Fa dies que rondes de puntetes, subtil, fent el despistat pel meu subconscient. I surto de festa, ric, ballo però torno a casa i el dubte m’assetja. Feia temps que no hi pensava, temps que ja no m'importaves, i de sobte tornes a mi com un mal son en la nit. Portant de nou dubtes i angoixes que creia haver oblidat. Avui fa un dia preciós i per la finestra del tren veig la tarda caure sobre el mar blau.

I se que m'equivoco al escriure aquestes linies, se que faig malament al parlar del que no toca, pq el temps passa i ni els amics queden.

Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força

"Vull alçar la veu per una tempesta, per un raig de sol....Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang"

Benvingut a la millor dècada de la teva vida. On torbaràs l'home que seràs, on descobriràs el món adult des de la innocència dels teus vint anys. Viuràs lliure en el vent i volaràs pel món seguint un camí que encara no s'ha inventat. Tindràs alegries, amor, riures i potser algun entrebanc, però tot passarà si et mantens de peus, si segueixes sent com tu ets. Viatja, no deixis res per fer, no et quedis quiet, no deixis res per demà, aquest no existeix. Busca i lluita pels teus somnis, creu i tingues fe, les coses sempre poden ser millor, no hi ha res que no siguis capaç de fer. Ara que tens vint anys, surt al món amb el cap ben alt i pinta'l dels teus colors!

Joan Manel Serrat - Ara que tinc vint anys

Deu dies per que en siguin deu de rodons.

No se pq quan vas néixer vaig creure que teníem un vincle especial, tenia deu raons per creure-ho, llavors tenia tan sols deu anys i el món era tot per imaginar-m'ho. D'allò crec que fa una eternitat i les coses ja no són el que eren. En algun moment del camí et vaig deixar anar la mà i et vas enfonsar sota l'aigua. Reconec que m'he dormit i de cop m'he despertat, com la Bella Dorment, i el temps s'ha escolat entre els meus dits. Et miro als ulls i ja no ets aquella joguina de pell calenta i olor a llet agre. Ja no portes xumet i no jugues a fer preguntes. Em costa reconeixe’t però se que ets tu, el cor m'ho diu. I tot i no tenir res en comú segueixo tenint la idea absurda que tinc deu raons per sentir-te especial, lligat a mi pel record d'una nena de deu anys que un dia va pensar que el món era diferent. Dintre de deu dies exactes tornarem a trobar-nos just allà on tot comença.

Coses que m'agrada fer

Els inicis de les relacions sempre són iguals. Emoció, nervis, impaciència i sobretot ganes de molt més. Sovint em passa amb totes les meves relacions, les humanes i les materials. Serà cosa de caràcter. La gent parla de capritxos, jo parlo d'amor. De primera vista, de amb el temps. Tan és, pq aquest cop la sensació és diferent, passatgera segur, però diferent. I és que el món és millor si s'està de cap per avall. I mentre ocupo el meu pensament amb agulles i teixits de colors, estructures en anglès i homeworks, amb cançons que no m'abandonen i gent que sí que ho fa, ara la meva futura fixació és posar-me de peus en l'aire i deixar la ment en blanc. Riure i fer un OM per la comunitat. Quan tot deixa de funcionar cal donar-li la volta i tornar a començar. Són coses que he descobert que m'agraden, coses que m'enamoren i no vull deixar de fer.

Botons

fa temps vaig escoltar aquesta cançó i em va agradar molt. I suposo que un dels meus propòsits d'any nou ha fet que torni a mi... ara no me la puc treure del cap.

.... Pq no m'escapi fes-me uns quants repunts... resegueix-me amb puntetes.....

Beth - Botons

Provant 1, 2, 3. ..

M'ha costat, ho reconec. Pero per fi ho he esbrinat. Per fi se com escriure entrades fins hi tot quan no estic asseguda davant l'ordinador. El problema seran les faltes que faré, primer pq no tinc opció als accents oberts i segon pq no tinc un corrector que faci de filtre a la meva incapacitat visual a detectar-les. A favor meu diré que el teclat es tactil i diminut, així que ja us podeu anar fent a la idea de com seran les proximes entrades.
La part bona de tot aquest avanç tecnologic és que puc escriure des d'on vulgui mentre tingui connexió a internet.
Benvinguts a l'era de la tecnologia!

Propòsits d'any nou sense pròposits

Benvinguts al 2011. Un any que sense jo voler-ho, sense jo esperar-ho a començat fort. Amb tot un seguit de propòsits que ni tan sols m'havia plantejat. Però hi són, un a un han anat caient com qui no vol la cosa i tan sols a dia 12 de Gener ja estic apuntada a quatre coses diferents i amb planificació de que al Febrer pugui aparèixer alguna coseta més.
I mentre els socis pressionen per saber el que s'embutxacaran aquest any avui tinc dia de presses amunt i avall amb els propòsits, amb les activitats que malgrat ser lúdiques col•lapsen el meu temps i la meva energia. El rellotge marca les hores que avui semblen més curtes que de costum. Esperem que demà sigui un altre dia i la feina sigui tan sols feina.

ULTIM DIA DE L'ANY

Avui és l'últim dia d'un any que segurament sigui l'últim any per a moltes coses. Coses boniques i d'altres que ja no recordo. Un any de grans viatges, d'esforços, de recompenses i de karma. I no se pq mentre acabo de repassar els actius fixes i apuro els últims minuts de la meva jornada laboral, compartint bons desitjos per a tothom i que per fi l'any que ve sigui l'any del reconeixement professional (que ja tocaria), m'ha vingut una cançó que feia molt de temps no escoltava. Una cançó que no parla de Nadal però que m'inspira una gran melancolia. I com que aquest dia a començat amb pluja (i la pluja sempre porta records d'altres pluges), una petita pena s'ha instal•lat sota la pell per tot allò que ja no hi és, pel que no tornarà mai i demés contes per no dormir. Avui vaig en cotxe, camí d’algun lloc que ja no recordo, les gotes de pluja piquen contra el vidre i de fons sona una cançó que m'agrada i tararejo mig ennuvolada per la son...

Bon any a tothom i que per fi tot sigui possible!

Paraules

Dies d'innocencia i d'altres històres per a no dormir

Passejant pel blog d'un amic m'he trobat amb la seva innocentada i no he pogut més que somriure per les il·lusions dipositades i les ganes de nous aires que alguns proclamen.

QUE TINGUEM SORT!

Una bona amiga

Avui algú m'ha fet pensar que tinc una bona amiga. Que sempre ha estat amb mi. Malgrat ser tan diferents, malgrat no entendre'ns la meitat de les vegades, camina al meu costat sense importar-li que faci ni quantes vegades fiqui la pota. Representa aquella part de mi que no hi és, la part més racional del meu jo, la part practica i sense sentimentalisme barat. Sense floritures ni dramatismes. No ens entenem i sempre acabem explicant-nos la vida per intentar veure les coses sota un altre prisma.

Tió, caga turró!

Pel meu amic Albert que se que li farà il·lusió veure que un any més seguim fent país!

Bon Nadal

Demà segurament el dia sigui quelcom estressant. La gent tindrà presa per marxar i fer net.
Per això aprofito aquests minuts de la tarda per desitjar Bones Festes a tots aquells que per accident us pugueu deixar caure per aquestes línies.

Propòsits d'any nou

Arriben els resultats i són millors del que esperava però tot i així em toca pagar una pasta per millorar el meu listening. És indignant que s'aprofitin de la meva mancança. De la meva frustració a ser una negada per l'anglès (tots tenim el nostres propi llast). Torno a ser pobre després d'haver-me imaginat que la crisis no m'afectava i per postres he de veure com tinc un punt negatiu en la meva valoració anual per no saber anglès. Brrggg.
Així que el propòsit d'aquest any nou nº 1 serà aprendre anglès (entendre i parlar) per poder fer alguna cosa de profit el dia de demà.

Regal de reis per estrenar en la Nit Gran

Doncs els reis s'han presentat per sorpresa i de repent. Amb aires de cat woman i sobretot amb molt poca vergonya. Però ha estat un impuls, un canvi, un jo totalment diferent inclús amb ortodòncia. Per un moment una il•lusió òptica ha creuat la meva ment, l'ull s'ha fet el borni i ha passat de donar bona informació per processar. I ja està, visa carregada i una bossa plena de ganes d'estrenar. El conjunt perfecte per una nit en família, per una nit de caga tions i torrons, de regals esperats i d'altres no tants. De pijames per estrenar i caixes plenes de futures galetes de mantega. Una nit on no importa fer el ridícul si una se sent una mica allò que no és mai. Tacons de 15 cm i el món als meus peus...

Combinacions "extranyes"

Passejant pel mig de Boston varem veure a un famós que associo amb la meva infància, amb la meva mare, amb una cançó surtin des de la cuina quan les tardes eren eternes i càlides, on les joguines sempre estaven escampades pel terra del balcó i els gats miolaven al descampat. I per un moment vaig sentir la temptació de sortir corrents darrere seu i explicar-li, com si fos el més important del món que aquella persona sàpigues que és part de la meva vida i del que sóc pq la meva mare n'estava enamorada. I somric al pensar la cara de poker que se li hagués quedat al pobre home si ho hagués fet. Però potser no era ell i la memòria em juga una mala passada i encara hagués estat pitjor ficar la pota d'aquella manera, no? Ara ja mai ho sabré... i la màgia continua.



(Enrique Iglesias i Juan Luís Gerra - Cuando me enamoro)

Primavera que espera

Aquest any que entra portarà una primavera plena de flors, de mil colors que brillaran en dies de sol, dies de pluja, entre les llàgrimes i els rius. Aquesta primavera portarà Paus, portarà Secrets, Somnis, Futur...
És esperança i és Fe. Qui sap, potser aquesta vegada ho fem millor i el demà sigui un món millor gràcies a la primavera que ve, a les flors del món, a la il•lusió. I només potser algun dia tingui una torreta bonica on plantar la meva flor.

S'acosta....

Volvemos a encontrarnos bajo un cielo de inverno, días grises, luces de Navidad. Acabamos de nuevo un año, el último quizás, el último de muchas cosas. Soy totalmente consciente del cambio. De ese giro de 180º que esta a punto de llegar y desearé no perderte cuando llegué la ultima campanada. Me abrazaré a ti para no dejarte marchar, para que te quedes conmigo un año más. El frío duerme cerca de tu piel pero el miedo ya no tiene lugar entre el cielo y la tierra. Allá donde tú vayas estaré yo y tu conmigo hasta el fin de los días. Dejaré florecer las primaveras de mi vida sabiendo que volveremos a estar juntas, tengo fe, fe de saber que siempre estarás para mí.

Setmana horrible

Aiiiiiiiissssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!
Quina setmana tan horrible, aquesta setmana passada i encara hem queden 654 dies (dels 730) per a que tot això s'acabi...... Qui m'animaria a mi per ficar-me en aquest suplici?? Snifff snifff
Em sento com si tingues una dentadura de broma 24h al dia i no me la pugués treure. Vale, dormo exactament igual, però no parlo bé, no menjo bé (imperdonable) i a sobre tothom te opinions al respecte de com hauria d'actuar. I jo entre tanta opinió pregunto, quin dret ens creiem tenir per opinar de les penes dels altres?? En fi, resignació.
Aiiiiiiiissssssssssssssssssss!!!!!!!!!!!!
Ja no puc més.... snifff sniffffff

Me despido

Entra el frío del norte por las calles de la ciudad. La calefacción encendida y olor a naftalina en los abrigos. El mundo se tiñe de gris y las luces de navidad apagadas añaden más sensación de frío. No me gusta el invierno.

Hablamos casi cada día, tu voz saliendo por el auricular suena fuerte a veces y mi corazón se llena de esperanza. De sueños imposibles y eternidad. Pero luego llega el momento de la despedida y nuestros miedos aparecen de nuevo. Empiezas por decirme adiós y yo acabo disimulando las lagrimas para que no te des cuenta que no seré fuerte cuando llegue el momento. Me dices que me quieres, que siempre me has querido. Yo te quiero, siempre te he querido. Con toda el alma. Un sentimiento extraño se apodera de mi y te lanzo todos los "tequiero" que me quedan por decirte, todos los "tequeiro" de una vida entera sin ti, se amontonan uno detrás de otro y se mezclan con las lágrimas que no dejan de caer. No quiero que veas mi miedo, que intuyas mi pánico a la vida sin ti. Se que te estas despidiendo de mi por si no hubiera otra llamada y yo me despido de ti por si no tuviera la oportunidad de estar contigo cuando decidas abandonar.

Y sin saber muy bien como acabo colgando el teléfono, me quedo en silencio en medio de la gran ciudad, las calles llenas de gente, coches, luces, frío, más gente, más coches, más frío. Te quiero.

Querido amigo invisible:

No se quien eres, ni si me quieres. Llega Navidad, me gustan las luces, los regalos y los largos paseos por la ciudad. Me gusta el va i ven de la gente, encogidos dentro de sus abrigos, guantes y bufandas. La noche fría sobre el asfalto, el vaho de las sonrisas, el crujir de las huellas en la escarcha.
Soy una persona con gustos extraños. No me regales collares ni me invites a los bares. Me gusta el sol, la playa y las hamacas. El olor a bizcocho al entrar en el portal, un juego de niños al otro lado de la pared. Acariciar con los pies las sabanas al despertar y perderme en un día de lluvia.
Sueño en patchwork y todos los lunes tendrían que ser lunes al sol.
Querido amigo invisible, espero verte pronto.
Con todo mi cariño,

Yo.

Vieires

Quina tonteria desitjar bon dia, quina tonteria desitjar un bon cap de setmana. I per la comisura dels llavis s'escapa un somriure nervios amb aires de Portugal. Bom fim de semana, obrigado pelo sorriso.

Dia de San Crispi

Benvinguts a la festivitat de San Crispí. Si, com ho sentiu, si consulteu el santoral avui és el dia de San Crispí, felicitats a tots els Crispins (si és que hi ha algú que es digui axí). Avui estem de festa grossa doncs fa un any vam decidir que seria el patró de tots els "comptables". Com que desconeixem si de veritat existeix o no, doncs ens hem inventat l'excusa perfecte per menjar unes pastetes i fer una mica de festa. Avui és també una festivitat sense H, una festivitat on una vegada més es demostra que no sempre són les coses com un creu. L'amor és relatiu al igual que tantes altres coses, al igual que l'amistat i no sempre tenen el mateix valor. Decepcionant, sí, però així actua la vida sobre allò que no te valor ni val la pena lluitar. I tot i ser un dia molt feliç us deixo amb una cançó una mica trista...(Otra Vez - Coti)

Passejant per Internet

Avui m'he fet un fart. De mirar webs i webs de tots colors. De mirar idees i renovant de velles per engegar un projecte nou. Aquesta vegada serà més gran, aquesta vegada som dues persones engrescades en aquest nou projecte. Dissabte marató per Bcn, omplint els pulmons d'aires cosmopolites i cert punt cottage. Bé jo ja m'entenc.
Potser un dia no molt llunyà pugui mostrar la creació al món. Qui sap si no caldrà seguir somniant??

Una cara amiga

Torno a estar per aquí, sí, ho se... fa dies i dies que no m'hi passo. Bé, us enganyo pq si que hi passo però em trobo que no tinc res a dir. Ja ho te això l'octubre.
Fa dies també que la gent em renya per no escriure (sense voler fer-me la important, es clar, que la gent són tots gent de casa). Però avui he rebut un mail, la resposta a un mail que he enviat. Era un mail que rondava pel meu cap feia setmanes però mai trobava el moment adequat per enviar. I és que he anat de bòlid. Amb la feina fins al coll, recuperant-me de les vacances i els caps de setmana per no oblidar. Doncs com us deia, avui he rebut un mail que m'ha alegrat la tarda i és que hi ha gent (i se que em repeteixo) que no cal tenir diàriament a la teva vida, no cal veure sovint, ni tan sols trucar de tan en tan per saber que hi són. Per sort tinc gent així al meu voltant i per això al rebre noticies seves fa que els dies de tardor no siguin tan grisos.
I estic contenta.
Aquest octubre pudent està resultant peculiar, doncs em trobo alliberada de tot lligam i ja no queda fang en el meu interior. Però el món busca el seu propi equilibri particular i ara resulta que el fang es fora de mi. Les coses es compliquen i es recargolen. El fang busca la seva porta d'entrada, ho intenta una vegada i una altra.
Em sento forta en mig de la tempesta però no se si en realitat ho sóc o només ho aparento pq és més fàcil que aixecar-se de nou.
Per això, quan algú al qui aprecies i admires fa un "break" al seu temps apretat i atrafegat per fer un cafè, somrius i acceptes.

Comando J

Ha estat un cap de setmana genial, d'aquells que vols repetir i mai trobes el moment. Per sort un cop l'any tenim una cita obligada en alguna part del món. He rigut, he tornat a menjar gelats de San Crispino, pizzes al carrer, passejar per el Trastevere... i totes aquelles coses que pots fer mentre et perds per Roma.

Aquesta nit dormo a Roma

Deu minuts i acabarà la jornada laboral. Deu minuts i el compte enrere es posarà en marxa. Després de molts dies, de ni tan sols poder pensar-hi aquesta nit agafem l'avió camí de Roma. Serà només un cap de setmana, però serà genial!

La maleta a mitges, tot escampat sobre el llit, decisions d'últim moment... estic estresada...

I sobretot la moneda per tirar a la Fontana di Trevi per poder tornar-hi.

Quan l'Octubre pica a la porta.

Hem canviat d'estació i com qui no vol la cosa els dies s'han anat escurçant. S'han anat encongint. Al canviar d'estació arriba la tardor, que tan m'agrada, i aquesta porta l'octubre que ja no espanta. Però aquest any l'octubre ve carregat d’enyorança i tot i que no li vull fer cas, s'ha colat per l'única porta que quedava oberta. M'omple les nits de somnis "extranys" de cares lleugerament familiars. Barrejant el passat i l’oblit. Un neguit s'ha instal•lat de nou allà on resideix la calma i durant els dies només regne el mal humor.
I respiro.
Només respiro.
Deixo passar els dies pq l'octubre sempre passa. I arribarà Novembre i tal dia farà un any...

I si fos veritat??

De vegades només necessites una nova idea per a engegar la maquina dels somnis. Aquest vegada queda tot molt i molt lluny... però i si fos possible??

Mahayana Temple

Probability of succes: Exellent
Wherever in the world you may travel,
some mystery you sure will unravel.
A simple mallet dug of from gravel
may turn to be a presindent's gavel.

Probabilidad de éxito: Exelente

En cualquier parte del mundo puedes viajar,

algún misterio seguro irás desvelando.

Un simple mazo excavado de la grava

puede llegar a ser un martillo de presindent.

In the Heights (Broadway)

Carnaval en el barrio...


No me diga...


I la més espectacular: Paciencia y fe...

Tot passejant

Ahir era el meu segon dia de feina després d'unes curtes però intenses vacances. Ahir era un dia calorós, doncs ens assetja l'última onada de calor d'aquest estiu "extrany". I com que la vida transcorre a un ritme pausat i lent vaig perdre l'autobús (i és que aquests no entén de vides relaxades). Així que vaig decidir contra la meva naturalesa pujar caminant a casa. Tot gaudint de la ciutat, el seu poc trànsit, els carrers mig buits, de l’asfalt calent i l'aire dens. No se en quines coses aniria pensant jo mentre girava per Travessera i enfilava cap a Balmes. Que de sobte vaig topar-me amb una persona que feia anys que no veia i no esperava trobar. Casualitats. Els colors em van pujar a les galtes i el cor bategava amb força per l'ensurt. Sempre em passa quan la vida fa cantonada. Vaig sortir de la citació tan bé com vaig poder, ventilant ràpid el tema doncs no sabia que dir. Encara que en el fons, molt en el fons, confessi mig a contra cor que hem va fer gràcia tornar a veure el seu rostre. Buf, ja ho he dit. Va ser un instant, en prou feines un minut. Ahir era un dia com qualsevol altre i de sobte va girar cap a muntanya.

Ja som de nou aquí.

Wau!
Quin estiu, ha estat genial. Genial, increïble, emocionant, inoblidable, esperançador i sobretot creador d'idees noves, de noves il•lusions, de nous rumbs, de nous projectes, de noves possibilitats.
I la companyia, com sempre, la millor possible.

Testament Vital (Remember me)

Si desapareix-ho en el gran blau no ploreu per mi, doncs estic on vull estar i sóc qui vull ser.
Si no torno, seguiu sense mi el camí, no puc ser més feliç.
He tingut una vida plena i he experimentat la majoria dels sentiments possibles d'aquest món, m'he equivocat i m'he tornat aixecar, i serà així fins que tot sigui blau.
He rigut fins caure de cul a terra i he plorat fins estripar-me l'anima, he estimat com només s'estima una vegada, i m'he enamorat de les coses senzilles de la vida una vegada i una altra.
He viatjat pel vell continent i he deixat una petita part de mi en cada petjada.
He estat adulta i he estat infant, he descobert secrets i n'he desvetllat tants d'altres.
No he fet grans coses només he estat aquí per contemplar el món i he vist coses horribles i he vist coses increïbles. I he estimat, per sobre de tot he estimat i se que m'han estimat. I sóc feliç.
Si desaparegués en el gran blau no ploreu per mi, estic on vull estar i sóc la persona que vull ser.
Seguiu sense mi el camí, jo us esperaré.

Divendres...

L'avió s'enlairarà i quan aterri estaré per fi a NY....

Hores previes

Els nervis a flor de pell just allà al costat de les picades del mosquit tigre. Apareixen les pors i els dubtes de lo desconegut. Sortir al món exterior, fora de la capsula protectora de la rutina. Vaig a complir un dels meus somnis. La maleta a mitges, repassar llistats... passaport, carregadors, càmera de fotos, sabates, .... Mapes, guies, idees.

Orgullo y prejuicio

Hem deixat passar els anys i la rutina arriba fins hi tot allà on tot era nou. Costums nous que desapareixen darrera els dies grisos d'un treballador assalariat normalet. Però la realitat ens colpeja quan menys ens ho esperem i de "cop i repent" necessites aturar el món i baixar-te. Agafar els teus mitjons blancs i enfonsar-te sota el fang per no sentir res. Per no sentir com el dolor t’estripa cada part del teu cos. Amb aquell regust amarg als llavis que encara no has pogut oblidar. Necessites autocompadir-te, arrossegar-te pel terra sobre la teva pena, no vols paraules de consol, no vols saber que demà hauràs de seguir lluitant. Pares el món per saber que també et vols rendir, i durant aquest temps et rendeixes. T'abandones al teu propi mal son, deixes escapar la ràbia, deixes sortir de dins teu aquell jo tan secret que no veu mai la llum del sol. El ser obscur que a vegades creu que ets. Aquesta nit el món es pararà només per tu, pq puguis perdre't en un món només per tu. La teva parcel•la de fang on poder-te rebolcar.

Aquesta nit és nit de Haagen...

Un momento para todo

Hay, dicen, un momento para todo, un momento para reír, un momento para llorar. Y en los tropiezos hay momentos para reflexionar. Pq hay verdades que posponemos, discursos que se trazan a lo largo de los años pero que nunca acabamos. A sido en estos días que he estado pensando en todas esas palabras que quiero decir, que quiero ordenar para ti. Se que se resumen en un simple "te quiero", pero no se me da bien eso de resumir.

Hoy tengo un momento para ti.
Después de días enteros sin descanso hoy por fin llega la paz. En el silencio es donde encuentro tu recuerdo y empieza a doler esa ausencia que insiste en llamar. Meditando sobre mi vida sin ti, sobre mi vida contigo, me sorprendí el otro día adorando tu voz. Te cogí la mano, acaricie tu rostro envejecido por los años. Bese tus mejillas como tantas otras veces, tu, lo hiciste antes conmigo. Te acaricio los brazos que reposan sobre sabanas blancas. Hablamos de banalidades y me repites que tienes una fotografía en la cristalera del comedor, donde aparecen dos niñas pequeñas. Una fotografía que me confiesas mirar a menudo, y creo entender que tu también echas de menos aquellos años. Habrá gente que no te perdone tus errores, habrá gente que hasta te guarde rencor por ellos. Pero esos errores te llevaron a ser la persona que conocí, la persona que me amo por encima de muchas otras cosas y que amaré hasta el fin de mis días, cuando nos volvamos a ver de nuevo después de que te hayas ido. Siempre has sido para mi la lluvia en mi jardín, el lugar más secreto, mi refugio del mundo. Te pedí una vez que no me faltarás nunca y no quisiste prometérmelo, me contaste que todo el mundo tiene su momento y que hay un momento para todo. Un momento para reír, un momento para llorar y ha llegado mi momento de aprender a dejarte marchar.

We go to Rome!!!! Andiamo

Se que en menys d'un mes estaré passejant per la "Big apple".
Però ja tinc un altre plan i m'encanta!
M'agrada tenir mil plans, no començar una cosa que ja tinc una altre en marxa.
Aquest cop no és una proposta, una idea o simplement un desig, aquest cop ja tenim els bitllets i és que meravellosament marxem a ROMA! M'agrada Roma, els seus carrers, els seus colors, la seva gent i com no, el seu menjar, els seus gelats. Marxem l'equip al complet, de nou i m'agrada. Estic nerviosa, estic emocionada. Dormirem en albergs, caminarem quilometres i riurem encara més. Aquesta vegada amb aires mediterranis i souvenirs en ruïnes. Seran dos dies intensos i segurament acabem estirant-nos de les orelles, però sempre quedaran les hores passades juntes a l'altre punta del món...

Vent

Bufa el vent i estic de tardor. A marxat definitivament allò que no m'agradava i ara toca mirar endevant. Però només hi veig tardor.

Bowling

Dijous tarda i perticipem en el primer torneig de bitlles que organitza l'empresa. Va ser una tarda molt divertida i al final vam acabar les segones per equips! Quin tip de riure encara tinc agulletes.

Cara o creu

Un dia despertes i creus que vas néixer per ser un perdedor. Els defectes s'amunteguen un sobre l'altre i fan que siguis una mala persona. Tan és el que facis o el que creguis, no guanyaràs mai, pq no ho mereixes. Mires aterrat la sort en els ulls dels demés pq saps que no podràs arribar a on ells estan. No sabràs la raó per la qual tan condemnat a ser qui ets tan sols patiràs les conseqüències de ser allò que no pots canviar. La realitat per més que ho intentis sempre t'atraparà convertint en cendres allò que construeixes sobre els núvols. Has nascut per ser l'ombra de la llum, per ser la cara oculta de la lluna. El teu rostre és tan lleig que espantes a tots els qui et miren i és que no pots amagar el que portes dins. Ansies posseir el secret que et trenca i et fa ser més miserable, si és que és possible. Et conformes amb els desperdicis de la humanitat i t'alimentes de les vides alienes. Les paraules boniques no arriben a les teves orelles i la nuesa del teu cos provoca xiscles aterridors en la nit. Ets un mostre que fa por i no ho pots canviar.

Opcions

De vegades coneixes una persona amb la qui t'agrada passar la tarda, fer una cervesa i parlar sobre el món. T'agrada anar a sopar i passejar pels carrers adormits. Seure en un banc a la fresca i mirar la gent passar amb els seus gossos. De vegades coneixes una persona amb la qui parlar resulta senzill, comparteixes riures i t'expliques la vida com si fos una pel·lícula. No cal res més, hi confies. És fàcil ser a prop seu i deixar-te portar amb l'esperança que no existeixi un demà. Menjar caramels amb gust a maduixa. La rutina s'instal·la de nou entre dues persones desconegudes que ja no comparteixen l'ultim bocí. I és fàcil estirar-se sota les estrelles i escoltar anècdotes sobre hobbits i el país de mordor. Adonar-te que les manies d'un són ara les manies de l'altre. Beure aigua fresca. De vegades coneixes una persona que no vols perdre i la perds i tot i així no passa absolutament res. Camines sense destí sabent que potser aquest cop serà l'últim, i no fa por. L'estiu no agrada a tothom. Només a vegades trobes aquell algú inesperat que es converteix en un amic que sap qui ets i encara així et somriu a l'altre costat de la taula i deixa que parlis sense parar. Són opcions que triem, que escollim voluntàriament. Quedar-nos o marxar. Fugir no és la solució. I potser alguna vegada deixi de cometre errors i tot sigui com ha de ser. De vegades coneixes una persona i tot és fàcil, només fàcil.

Quan tot és possible

Avui tinc la sensació de ser Sant Joan. Potser per la cançó que no puc treure’m del cap, potser pq tinc mil ganes que arribi aquesta nit. Hem sento il•lusionada, amb la sensació que podria ser un gran dia. I tan és, que al final de tot, la vida segueixi el seu curs i al tancar els ulls les coses no siguin diferents, l'emoció, les possibilitats, les esperances, la festa, l'alegria tot haurà valgut la pena. Amb els cabells despentinats i el rimel als peus el llit sempre serà la millor opció un cop el sol torni a sortir. A partir d'aquesta tarda les coses prendran un ritme frenètic que no pararà fins demà de matinada i no vull que parin, vull que passin!
Avui tot pot ser possible, una nit màgica, la meva particular nit de Sant Joan... una nit de estrelles, de calor i de bruixes. D'amics amb els que comparteixo el meu dia a dia, les meves penes i sobretot les meves alegries, i pateixen directament la meva afició a la reposteria. Avui, només avui i en secret serà una gran nit!

Applejack

Horari d'Agost (sick of love)

Primer divendres del mes de Juliol, menys de mitja hora per acabar aquesta intensa jornada laboral. Horari d'estiu, no és una ganga però és el que hi ha. L'emoció s'apodera del cos, la tarda sencera per fer el que vulguem, sol, platja, compres, la tempesta està a punt de començar obriu els paraigües!! Benvinguts a un nou cap de setmana per estrenar...

Veure amb els ulls

Preparats per mirar endavant, per obrir bé els ulls i deixar-nos guiar per la llum. Observar els colors i el món en tot el seu esplendor. Enrere queda la foscor i els seus aliats. Anem a la cruïlla de les cultures a celebrar un nou estiu, els nous projectes i el final d'uns altres. Brilla la tarda i fa una calor de por, ja ho te això Barcelona i m'agrada ara que la torno a veure de nou!