Vull fer memoria d'altres llocs avui llunyans. Rebuscant en un baul vell, de fotos per internet, de sobte m'he topat amb el meu destí, o potser un passat que voldria haber oblidat. I un somriure trist s'escapa per les fisures de la meva brillant armadura. I és que el sentiment distorciona el record i confon la memoria. No puc sentir l'olor del mar, ni la brisa fa que no pugui escoltar més enllà dels meus pensaments. On han quedat tots aquells dies de llibertat? On el pasat es diluia entre perfums infantils i el futur no importava pq el present era tot allò que creies haver somniat. I malgrat tot, se que poques persones en el món han disfrutat tan com jo del racó més inesperat i pintoresc que l'home hagi creat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario