Comiats

Et trobaré tan a faltar que el "carinyu" se m'escapa en llagrimetes de cocodril. La distancies son avui cançons de Sinatra, tenyides de gris i amb un somriure permanent, que no hem deixa estar trista per la teva absència. Ets, sóc, és el que compte. Tu. Jo. Demà agafaràs un avió i jo aniré a treballar com cada dia. Al compàs intern de "Strangers in the Night ", somniant amb tornades. Que feixuga serà l'espera, quantes coses a explicar. Dir-te les coses que ja saps no tenen sentit, perden l’essència al ser dites una vegada i una altre.
Fins aviat.