Qui no vol escoltar un fado mentre sopes en una tauleta en mig d'un carreró ple de gent amb somriures d'estiu? Contemplant imatges d'altres temps m'he adonat que hi vull tornar, que tornaré. Qui sap si vulguis venir. Necessito trepitjar la sorra amb els peus nus, la brisa fresca de l'atlantic escoltant el silenci. Perdre el temps, perdrem jo de nou entre els seus carrers. Seguiré el mateix camí, potser sense tantes parades, amb el va i ve del tren arribaré on moren les vies i el cel s'uneix amb el mar.És l'hora de preparar les maletes...
No hay comentarios:
Publicar un comentario