miércoles, enero 27, 2010

Perdues irreparables

On queden els dies de sol i de llum.
Et trobaré a faltar tot i que no et truqui mai. A qui parlaré jo de les meves poques novetats amb l'H. Qui analitzarà el món amb lupa per trobar tots els pq i tots els uts. Qui riurà de tot i de tothom fent del món un lloc menys seriós. Marxes per posar nous objectius a la teva vida. Se que no ens deixes enrere i que caminarem d'ara i per sempre costat per costat. Però no puc deixar de sentir un xic de nostàlgia ara que dius que te'n vas. Ara que poses paraules definitives, punts i finals a etapes en la teva vida. Marxes amb tot el suport i l'amor del teu equip, d'un emaranyat grup de relacions humanes, camarades de diari, companyes en la batalla.
Et trobaré a faltar una vegada i mil més.
Sigues feliç, sigues molt i molt feliç.

No hay comentarios: