Silencis

Silenci, és el que hi ha dins del forat negre que dorm en el fons del meu pit. Allà on ja no hi arriba res, on les fulles ja no verdegen, on difícilment hi torni a viure la primavera. El lent curs dels dies i el vertiginós passar dels anys han fet que de cop i volta sigui només vella. Sempre ha estat així però ara ja tinc arrugues d'expressió i cabells blancs que mostren al món l'edat de la meva ànima. Per fi el meu cos no enganya i ja tothom sap la veritat. Els passos s'han tornat petits i acompassats d'una lenta melodia.