Vale, se que vaig a jutjar a tothom de la mateixa manera, a tallar a tots els senyors amb el mateix patró i de segur no sigui just, però avui generalitzo per tal de no donar noms, per tal de no ser indiscreta, per tal de dir sense dir tot allò que vull dir.
Fa temps, en un Make Off del curt d'una amiga, vaig escoltar per primera vegada la frase "de moral distreta", en aquell moment em va fer molta gràcia, la manera refinada de insinuar que una dona era una mica fresca. Però avui no vull parlar de les senyores que es pinten els llavis de color de rosa, avui vull parlar dels senyors que sota una capa de formalisme amaguen parts obscures que no sempre cal saber que existeixen. Potser és que jo em passo de crèdula, o potser és que en el meu exagerament habitual, els valors són criteris que la gent hauria de mantenir. No sóc totalment ingènua, se que hi ha molta mentida, molta hipocresia i que el món es mou (vulguem o no) per diners, diners i sexe. Però dins del meu món aquestes coses romanen ocultes. El marits casats, són pares abnegats que estimen les seves dones i que adoren als seus fills. Les mares són dones treballadores, dones lluitadores que tiren endavant la família, la feina i la seva pròpia vida. Els avis són persones amables, carinyoses i sempre atents a les peticions dels seus nets. Però que passa quan un pare de família, home abnegat dels seus fills, que estima la seva dona i adora els seus fills fa justament allò que no s'espera d'ell? Que passa quan un senyor pare de família, de certa edat (entenent per edat maduresa i saviesa), surt al carrer en busca d’allò que no es diu, d'allò que ja te. Que surt al carrer amb la moral distreta i no te en compte la seva dona ni els seus fills.
I jo em pregunto, llavors que hi ha de veritat? Si no tenim valors que ens queda? Si no tenim paraula que som? I si tots son així, pq buscar si al final només hi ha decepció i molta mentida??
Avui un senyor de moral distreta a mal-interpretat qualsevol cosa que es pogués mal-interpretar si és que hi havia alguna cosa que mal-interpretar. Violent, de mal gust, recargolat i sense sentit.
Avui el món m'ha caigut una mica més avall.
Fa temps, en un Make Off del curt d'una amiga, vaig escoltar per primera vegada la frase "de moral distreta", en aquell moment em va fer molta gràcia, la manera refinada de insinuar que una dona era una mica fresca. Però avui no vull parlar de les senyores que es pinten els llavis de color de rosa, avui vull parlar dels senyors que sota una capa de formalisme amaguen parts obscures que no sempre cal saber que existeixen. Potser és que jo em passo de crèdula, o potser és que en el meu exagerament habitual, els valors són criteris que la gent hauria de mantenir. No sóc totalment ingènua, se que hi ha molta mentida, molta hipocresia i que el món es mou (vulguem o no) per diners, diners i sexe. Però dins del meu món aquestes coses romanen ocultes. El marits casats, són pares abnegats que estimen les seves dones i que adoren als seus fills. Les mares són dones treballadores, dones lluitadores que tiren endavant la família, la feina i la seva pròpia vida. Els avis són persones amables, carinyoses i sempre atents a les peticions dels seus nets. Però que passa quan un pare de família, home abnegat dels seus fills, que estima la seva dona i adora els seus fills fa justament allò que no s'espera d'ell? Que passa quan un senyor pare de família, de certa edat (entenent per edat maduresa i saviesa), surt al carrer en busca d’allò que no es diu, d'allò que ja te. Que surt al carrer amb la moral distreta i no te en compte la seva dona ni els seus fills.
I jo em pregunto, llavors que hi ha de veritat? Si no tenim valors que ens queda? Si no tenim paraula que som? I si tots son així, pq buscar si al final només hi ha decepció i molta mentida??
Avui un senyor de moral distreta a mal-interpretat qualsevol cosa que es pogués mal-interpretar si és que hi havia alguna cosa que mal-interpretar. Violent, de mal gust, recargolat i sense sentit.
Avui el món m'ha caigut una mica més avall.
No hay comentarios:
Publicar un comentario