Vamos equipo!

Mitjans de setmana i ja no hi han gaires ganes de fer molt més.
I veient volar la mosca m'ha vingut al cap l'escapada fugaç de l'equip a London.
No hi ha molt a dir, que va ser increïble, que va ser diferent, que va ser divertit. Londres com sempre i de nou. T'acull amb els seus braços sempre oberts, renovant les il·lusions i les ganes de perdre's per aquells carrers, els més turístics i els amagats, els que t'acaben sorprenent i els que et recorden aquell estiu de la teva joventut. I se m'escapa un somriure distret mentre escric aquestes línies i degusto de nou, amb la dolçor que aporta sempre el temps transcorregut, aquell cap de setmana curt.

Altres dies

M'amagaré sota la manta per no sortir mai més. Deixaré passar el temps fins que aquest es cansi i surti per la porta. Apagaré els llums del carrer i amb la ciutat a les fosques el silenci refinarà aquesta nit.

One Way or another

I aquet mati sona una cançó...

Sant Felip Neri

Un no escolleix el dia en que vol néixer. Neix i punt.
Ni els astres, ni la lluna, ni tan sols els esdeveniments a l'atzar fan que siguem de diferent manera. Però sense pretendreu ni tan sols, s'arrela en el cor sentiments profunds de pertinença. Potser pq vaig néixer el millor dia de l'any, pq la primavera sempre és una bona època per tot, potser pq els números parells han format part de la meva vida tan com els senars, però aquests són més rodons, sempre amb una meitat per compartir les coses. I no per ser de cap religió en concret, que no ho sóc, sempre m'ha agradat Sant Felip Neri. No m'ha interessat mai qui va ser, ni tan sols què va fer. Però el seu nom va lligat a mi en secret i des del primer dia.
Serà per tot plegat i per absurd que sembli, que el racó més secret i bonic de Bcn sigui la plaça de Sant Felip Neri, per la seva tràgica història, per el silenci.

Cursets de cuina

Dilluns i assitim a un curset de cuina Japonesa. Durant dos dies tindrem moltes coses a pendre a partir de les 20:00h. S'apropa el nou any i s'han d'assolir alguns objectius a tota pressa.
Receptes noves i delicioses i no ho dic per dir. He provat el millor salmó de ma vida!
Són esdeveniments com aquests que fan plantejar-me si de debó no vull casar-me amb un cuiner...
"I com el Petit Chef, al introduir el primer boci a la boca una explossio de sabors i sentiments van asaltar-me de manera improvitzada. La pell cruixent convinada amb el sesam mentre les làmines de salmó es desfeien lentament com si es tractes d'un gelat. I la salsa teriyaki envoltava suaument les sensacions amb una dolçor que feia adictiu aquell trosset de cel. "

Vull plorar.... en vull més!

Octubre que ja no hi ets

I és que no tots els octubres poden ser ja de fang, alguns simplement són de maduixa.
Octubre mut, sense papallones a l'estomac que hem parlen de tu. Vull dir-te que aquesta vegada no he besat cap llàgrima en nom del nostre record, en la memòria només hi tinc somriures que ja només son meus. He deixat passar el meu octubre. El meu octubre estimat i ple de fang. Un octubre ple de nous silencis, de silencis.
El pes del temps recargolat en els meus dies fa de mi una persona nova, amb la mateixa carcaça, amb els mateixos defectes. He anat i he tornat, i aquest cop el dia especial queia en dijous. No ho puc evitar, sempre hi ets d'una manera o una altre en la meva vida, però ja no hem fas por.
No et presento, ja no apareixeràs de nou. No et busco i el millor de tot, ja no et trobo a faltar.
He necessitat un llarg camí per arribar aquest punt. Ara d'una manera estranya sóc feliç sense ser-ho. Tinc un secret que només hem porta mal de caps, però és ell.
T'estimo tant i a la vegada no et necessito. Sóc lliure de mi mateixa i del pes de la consciència. No se de tu, amic meu, ni tampoc en vull saber i t'ho dic amb un somriure d'amor incondicional.
Pq al pensar de nou en tu, al intentar veure la teva cara ja borrosa en la ment, és tot això el que m'inspires.
Sigues feliç aquest any, un any més. Ens retrobem aquí el pròxim octubre i t'explico com ha anat.

Nits de creps de Nutella

Festes de creps i Nutella, de plàtan i bikinis amb ganes de més. Les bombolles del Lambrusco dissipades ja amb els anys que han passat. I de sobte un regal molt esperat. Un món de flors de paper, de mil colors. Paraules escrites una vegada i una altra per aprendre bé la lliçó.
I en Manel, que encara no corre sense voler dormir.

Les festes de grans ara són cosa nostra...

Porto les teves sabatilles per no oblidar-te

Aquesta nit dono voltes per la casa buscant no se que. Regiro els calaixos una vegada i un altre amb l'esperança de trobar el que he perdut. Obro portes i les torno a tancar. Porto posades unes sabatilles cinc números més gran, de color blau marí. Porto posades les teves sabatilles d'estar per casa per no oblidar-te, per sentir-me més acompanyada.
Cansada m'assec al llit abraçant un estúpid coixí, mai m'han agradat els objectes inanimats. Però ara és l'únic que hem queda de tu. Un estúpid coixí i les teves sabatilles.
Una reverencia, un dolç peto en el peu i la meva vida sortint per la porta.
Serà un hivern com qualsevol altre hivern. Un nadal, ple de llums de colors que il·luminaran els carrers d'aquesta ciutat. Que diferent serà tot, ara que porto les teves sabatilles.

Setmana cultural

Arriben les festes de la Mercè i Barcelona es vesteix amb les millors gales per a rebre una vegada més el final de l'estiu. Aquesta vegada l'organització a proposat una setmana repleta d'activitats culturals.

De moment i per evitar aglomeracions comencem demà amb l'obra titulada Noviembre, al teatre Goya (amb un descompte del 50%). L'assistència de moment és mínima, però s'accepten voluntaris per a passar el vespre.

Amb tot el dolor del meu cor faltaré a l'actuació que ofereix " A casa Portuguesa" de NÉVOA, que ens deleitarà amb un concert inoblidable dedicat a la memòria de la gran fadista portuguesa Amàlia Rodrigues, el proper divendres 18 de Setembre.

Pendent de confirmar tenim a "L'habitació de Verònica", obra de suspens i misteri al teatre Capitol.

Com a final de festes el diumenge 27, l'obra "M'agrada molt el que fas", obra divertida per fer més lleugera la tornada del pont.

Sumant punts

Torno de les vacances i tot i fer setmanes que treballo, hem nego a creure que la meva vida, aquella que tan m'agrada quan tinc tot el dia per a mi, per tu, per tothom, s'hagi acabat. Però el temps m'ho posa difícil i porta plovent a bots i barrals tota la setmana, (tota la vida!). Amb dies grisos plens de núvols i poques ganes de fer res. I aixecar-te cada mati costa una miqueta més. Però la catàstrofe a arribat a la meva vida en quan ha entrat el fred per sota la porta i he hagut de rescatar del fons de l'armari els uniformes tristos de el hivern. I no és que el color negre hem desagradi, tot és posar-s'hi!, el fet a estat quan la ristra de pantalons de vestir eren sobre el llit, i un per un els he anat provant amb l'esperança que el pròxim sí m'aniria bé... però no, NO!!!!!! No entraven, no entren... snifffff brrggggg
Total, que m'he llançat a la desesperada en aquest mar d’Internet buscant una solució ràpida, factible, assolible.
I he trobat la dieta dels punts.
Ara la meva vida s'ha convertit en una gran concurs de Eurovision, sumant, sumant punts tot lo dia.
Que si menjo una galeta i son dos punts, que si ara un donut i en son 4'5...
Aviso para navegantes una ració de tiramisú 6 points!!!
En fin, per dinar avui:
200gr de pasta 3 points
lata de atun natural 2 points
Yougur desnatado de frutas 0.5 points

Més el esmorzar d'avui 2.5 points

Puntuació final després de dinar: 8 points

Per sopar tinc encara per gastar-ne 10!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sol de tardor

Es després de la pluja, d'un complicat final d'estiu, que el sol torna a brillar com si mai hagués marxat. Ara que s'acosten les tardes de pluja, les nits sense tu, la rutina m'ofega. I costa ubicar-nos de nou dins els dies grisos i el demà sense futur.
Lluito contra el món i contra tu, lluito per uns somnis que fa molt vaig perdre i ara vull recuperar.
Les coses són senzillament simples. Aquest cop l'octubre no arribarà a la meva vida, i ho faré per tu.
Ara, quan ja tot és massa tard, ara que de nou he perdut, ara quan les cadenes s'han trencat i han desaparegut els llaços vermells.

Concerts a mitja llum

De cop i de volta sense ni tan sols esperar-ho ha arribat el 4 de setembre. Encara no m'explico com ho ha fet tan ràpid. Recordo amb nostàlgia (com es recorden totes les coses boniques) les quatre estirades en el llit gran de l'habitació petita, cantant les cançons en veu baixa per no despertar als veïns, somniat en que potser algun dia seria 4 de setembre una altra vegada. D'això ja fa un munt, una vida sencera que ha passat en un sospir.
Aquesta nit anem de concert, les tres, com sempre i des de fa molt, com m'agrada i amb els nervis a flor de pell per desgallitar-nos a cor amb la multitud. Avui serà un dia feliç, tot i haver començat amb ensurts d'infart de matinada, amb descobriments sorprenents sobre els gustos de les persones i amb el secret a crits d'uns bitllets d'avió a la butxaca.
Ens veiem a la cua, a peu de Montjuïc.

La tornada

Les coses passen i passen de llarg.

He tornat de les vacances amb les piles carregades, una mica desubicada i amb el pressentiment que s'acosta l'octubre.

Tinc motius per pensar que les coses estan canviant, de mica en mica, vull creure que aquesta vegada sabré fer les coses millor. Sóc potser massa optimista, seran els dies de sol i platja que he tingut aquest any, que malgrat tenir pocs dies de vacances els he aprofitat per no fer res absolutament transcendental. I tot i això, els fils invisibles que ens uneixen a les persones s'han anat embolicant més i més.

Aquest darrer any ha estat un any de coses de grans. Les meves amigues de tota la vida s'han convertit en mares, altres s'han casat i les de sempre segueixen de festa en festa gaudint de la festa major. I segueixo somrient quan el passat se'm presenta en forma de coincidència inesperada i trontolla de nou el meu present. Somric pq segueixo pensant que és millor una vida una mica complicada que no pas la rutina del dia a dia.

Agafo aire, el setembre no serà un inici gens agradable... sort que divendres que ve tornem anar de concert i per un segon tornaré a estar tancada en un record que no vull oblidar.
Mentre les llums de la tarda s'apaguen lentament espero el fred entri tímid aquesta vegada.

Actualitzacions

Fa dies que no escric, molts dies, potser masses...
I s’acumulen les coses a dir, les històries a explicar, els projectes a somniar.
Tinc les vacances aquí, al girar la cantonada, tot just demà. I amb la molt esperada arribada del nostre Manel, els fets esdevindran ràpids, vertiginosos.
I és que els nens ja són aquí, les bodes han passat i de mica en mica entrem en una rutina nova que durarà la resta de la nostra vida.
Aquest estiu te un aire diferent, un no se què pintat de rosa que cobreix el món. Tot fa olor a tranquil•litat i esperança, a futur.
I tot i no ser final d'any, sento que aquest estiu és el inici de la resta de la meva vida.
Ara toca tancar per vacances, pq no penso parar ni un segon a respirar, enllacaré dies familiars amb escapades a la platja, seguides d'obligacions varies i avions amb destinacions paradisíaques. Rutines estiuenques que espero s'allarguin en el temps el suficient com per superar els Octubres i els hiverns grisos a la ciutat.

A tots un feliç estiu!

Us espero tots a la tornada.

Manel

El sis d'Agost no tornarà a ser mai més un dia qualsevol en el calendari. Amb les galtes rodones i adormit fet una boleta avui has il·luminat el món d'aquells que seràn sempre la teva familia.

Ara que dorms tranquil deixem dir-te en veu baixa, benvingut al món Manel.

Nada se compara a ti

Hi ha amors de tots els colors, per a tots els gustos, per a cada edat. Jo tinc un amor, quelcom infantil a la vegada que lligat amb nusos vermells. Amb imperfeccions que el fan únic. Distanciats pels punts de vista i units per la pell de les mans. Puc i no vull viure sense ell. Un amor natural, de rialles i petons. De cares llargues i morros d'enfadats. I de vegades fins i tot això és especial.
Hi ha amors per a cadascun de nosaltres i si tenim sort potser aquest amor creu en tu.

Regals

Recuperada la visió del món, les coses són quelcom diferents quan un vol anar sempre endavant. Aturada en un punt de reflexió ara m'adono, tan sols en aquest instant, que la felicitat truca a la porta i de vegades no la vull deixar passar. És el que te viure de regal...

Deus estar marejada de les voltes que dones al meu cap... canya de sucre, mousse de yougurt, bamboo, ets tu....

Quin embolic de pensaments i bandes sonores que no hem deixen ni dia ni nit.

Benvingut al món carinyu!

Bamboo ets tu, canya de sucre, mousse de yougurt...
Bamboo ets tu, aigua de fruites, tiramissu ....

Un dia per a recordar.

Els qui la coneixem sabem que és molt fàcil estimar-la...

Bota, bota la pilota!

A l'estiu tota cuca viu, i de mica en mica les coses tornen a lloc tot i seguir girant. Per fi, puc dir que tot s'ha acabat. Prenc de nou les rendes d'una vida normal, però que és només meva. Hem sento feliç tot i estar a la corda fluixa, tot i no poder compartir avui amb tu la meva felicitat. Però ja ho tenen això els canvis, veritat?

Estic més segura de mi mateixa i del que vull, del que vull per a mi i ja no hem puc fer enrera.

Desitjo que tot sigui per bé ara que per fi puc tornar a botar...