Mai no arribarà la fi del món
si et recordo la veu
i sigui recordada
la meva veu després,
i molt més tard
encara, la memòria fidel,
conjurant la tenebra i els enterramorts,
arrenqui del silenci les imperceptibles
preguntes dels ulls cecs: on ets?, on ets?,on ets?,
i cap resposta
no s'alci de la terra
llevat d'una flor.
Marius Sempere
1 comentario:
M'encanta aquesta poesia!
Simplement és genial!
Publicar un comentario