Prestams

Mentre feia el ronso estirada en la foscor de la meva habitació, intentant evitar l'hora d'aixecar-me a dinar, de fons sentia la televisió del menjador. I no és que molestes, ni tal sols creia sentir-la. Fins que de cop una melodia em va treure tot vestigi de son. No és que no la recordes, sencillament no hi havia tornat a pensar més. Pq ni tan sols pertany a un record meu. Sino a un record robat o millor dit prestat. I inevitablement va arrancar-me un somriure, que ningu va poguer veure. És d'aquelles histories que pasen desaparcebudes a ulls de la gent, que ningu dona importancia pq no ens toquen. Però tinc el lleig defecte de no oblidar els detalls insignificants. Potser oblidaré on he deixat les claus, o no sabré si he tancat el gas. Però de la mateixa manera que sóc incapaç d'oblidar un nº de telefon, o dates d'aniversaris, recordo com si fos ahir el moment en que aquesta canço va passar a ser part del repertori en la meva memoria. Si l'havia escoltat abans és un detall que ara no sabria dir...