A vegades la nostàlgia fa de les seves. A vegades el cor confon la raó. Com un nàufrag que veu terra allà on només hi ha mar, els miratges apareixen i desapareixen i tan sols queda el regust amarg d'allò que tan vam estimar. La pèrdua crea cicatrius que el temps no borra ni difumina, fereix l'anima i podreix el cor. Res queda rere el miratge, el recomposar dels dies i de les nits. Aquest no veu, no parla ni sent i jo ho faig pels dos. Els pensaments deriven en un mar avui en calma, sense pirates ni tempestes, sense illes ni tresors, sense esperança ni records.Seuré en un banc a esperar veure el món girar de nou, esperant no trobar-me mai més amb miratges de l'ahir...
No hay comentarios:
Publicar un comentario