Fred

Fa fred, últimament molt fred... sí, tots sabem que l'hivern ja es aquí, però algú m'ha preguntat?? A ningú se li ha ocorregut pensar que hi ha gent que no hem nascut per passar fred??? Que vivim sota una muntanya de mantes, intentant hivernar, esperant de nou una primavera, plena d'al·lèrgies sí, però amb sol i pluges, amb la il·lusió renovada d'estrenar per fi les samarretes de màniga curta de la nova temporada. I si aquest fos només el nostre mal, potser a la majoria no els importaria que uns quants visquéssim condemnats a no sortir de casa, a gastar el sou en calefacció i perdre els pocs amics que poguéssim tenir. El mal és que la gent com jo sempre acaba passant les seves nits amb gent "normal", gent amb una temperatura corporal més elevada, amb els peus sempre calents i no disposats a dormir amb un os polar.
Ja voldria saber jo que pot tenir de sexy la samarreta de pelfa interior, el pijama de franel·la i com a complement final, uns preciosos mitjons a conjunt. I no, no ens enganyem, no existeix el terme mig, dutxar-se amb l'aigua calenta és un luxe que molt pocs podem gaudir, per tant pq desaprofitar-ho??? Que les dones ens hem de baixar els pantalons per pixar és un fet irrefutable, pq he de passar fred mentre estic allà mig despullada, tenint com a banda sonora el repicar de les meves dents?? I no és que no tingui greix corporal i natural, senzillament el meu no funciona. El meu només serveix per no deixar-me enfundar els pantalons de l'any passat, que tan m'agradaven. Oh! Pq món cruel!!