Solitut

Asseguda a les portes d'aquest nou any, em resisteixo a creure tot el que he perdut, tot el que he guanyat, tot el que hem queda per viure. Estic al vell mig del no res, construint somnis, desfent nusos d'una xarxa trencada. Passen tant ràpid, els anys, que no fa justícia el record. I aquest 2008 que entra sense fer soroll, amb un sac ple de promeses de dies per estrenar, s'encapritxa llarg i feixuc, llarg i cansat, llarg i pesat. Passen els anys sense adonar-nos, però algú va inventar dies com aquests, dies en que toca fer balanç d'una vida en préstec, i ara s'han de pagar interessos, per tota la felicitat robada.