viernes, abril 01, 2011

Primavera

No hi penso en tu, ni sovint ni poc. De vegades, sense saber pq la gent em pregunta per tu i jo fa temps que et vaig perdre la pista, i no se que els hi he de dir. No et trobo a faltar, segurament, i crec que aixo és bo per mi. Pero d'una manera que ara ja no sóc capaç a comprendre la gent ens a lligat com si fossim un de sol i pregunta per tu i ja no tinc respostes a donar. I és llavors quan se que una. altre vegada me tornat a equivocar. Pq has desaparegut, de la mateixa manera que vas apareixe amb un PUM!, i ni tan sols m'havia adonat. I en aquests dies que són tan iguals a quan tot va acabar i encara pregunten si se com et va, recordo qui erets i lo molt que et vaig estimar. Que bonica és la primavera i els dies plens de llum.
Published with Blogger-droid v1.6.8

1 comentario:

Jordi dijo...

Digue'ls que, encara que potser no m'ho mereixi, de moment tot va bé. Tot molt diferent, però bé (digue'ls també que no viatjo tant com tu, que aquest monopoli es teu ;P).
M'ha agradat aquesta entrada, és positiva.
Un petó!