Primavera

No hi penso en tu, ni sovint ni poc. De vegades, sense saber pq la gent em pregunta per tu i jo fa temps que et vaig perdre la pista, i no se que els hi he de dir. No et trobo a faltar, segurament, i crec que aixo és bo per mi. Pero d'una manera que ara ja no sóc capaç a comprendre la gent ens a lligat com si fossim un de sol i pregunta per tu i ja no tinc respostes a donar. I és llavors quan se que una. altre vegada me tornat a equivocar. Pq has desaparegut, de la mateixa manera que vas apareixe amb un PUM!, i ni tan sols m'havia adonat. I en aquests dies que són tan iguals a quan tot va acabar i encara pregunten si se com et va, recordo qui erets i lo molt que et vaig estimar. Que bonica és la primavera i els dies plens de llum.

Published with Blogger-droid v1.6.8