Avui, tirant de dos fils, buscant l’extrem de temes diferents m’he sorprès veient que l’extrem d’un era el final de l’altre. I m’he quedat mirant un fil que just em portava a l’altre mà, sorpresa, amb cara tonta, m’hagués posat a riure. I tot i corre el risc de semblar una boja m’he sentit inspirada i alegre, malgrat el dia gris que porto. Els ulls oberts com a pomes i un somriure estúpid d’orella a orella, pensant que el món de vegades és sorprenentment petit. I que a vegades comparar taronges amb peres no és una idea tan descabellada, no? Hi ha qui diu que tots entre tots estem connectats per menys de set vincles. Potser no només nosaltres estem connectats els uns amb els altres, potser tot està connectat. I si fos així doncs no estem tan sols com creiem. Així tirant de contactes podríem acabar a l’altre punta del món escoltant una cançó que surt en una pel•lícula i a la vegada pels altaveus d’un cotxe camí de casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario