En aquests dies que sonen els acordions sota la pluja gris i tot fa recordar a Paris i encara no tinc molt clar el pq, arriben les visites d'amics de terres llunyanes i porten alegria i llum. Porten moments inoblidables sota el braç entre farines i sucre glaç. Porten també mil històries d'aquelles noves terres que ja anomenen casa seva, porten idees noves per noves formules que endolciran rialles. Un munt d'aniversaris per celebrar coberts per una fina capa de fondant de color del cel.És ara que vol sortir el sol que ja tenim el numero del pròxim sorteig en el que ens farem immensament rics i ja no haurem de treballar mai més. I podré viatjar tranquil•lament tan de temps com vulgui i tornar o no a una casa que ja anomeno casa meva. I podré tornar a Paris, a Roma i a Hoi An.
Ara que sonen els acordions en la banda sonora de la meva nova tardor, ara que venen els amics de terres llunyanes, ara que vol tornar a sortir un sol somrient ara és el moment de ballar, de tararejar cançons alegres, ara és el moment en el que hem d'estar més animats! De sentir-nos feliços, de somniar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario