Avui he caminat sota la pluja,
amb el fred colant-se entre la roba. Amb un paraigües groc en busca del sol.
He hagut de dinar de presa i
corrents per compensar l'estona sota la pluja. I per un moment, entretinguda en
separar els pèsols de l’arròs, m'ha vingut al cap una imatge. Hi haurà nàufrags
que voldran llegir entre línies, però de segur que s'equivoquen. Només existeix
un tu i un jo tan lluny ja en el temps, i tan curt en la memòria, que formes
part dels si un dia va ser veritat. Doncs bé, recordo un bar, no el bar en sí
si no un simple bar, o potser han estat tots els bars. Una taula per a dos i un
parell de cerveses. Saps que no m'agrada la cervesa. I xerrant pels colzes
aprofito per despistar-me i només fer un glop amarg entre rialles. Sort que
sempre estàs tu per fer un canvi subtil i no deixar-me malament davant del
cambrer. Somric, com ho feia, cap a mi pq ningú ho pugui veure, que un moment
així serà meu per sempre. I segueixo escollint pèsols mentre a fora la gent encara busca el sol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario