miércoles, febrero 11, 2015

Estimat Joan

Sóc la teva avia.
Aviat serà el teu aniversari, ho se, i vull enviar-te aquests regals. Desitjo que t’agradin. No se els teus gustos. Te comprat un camió de bombers, al teu pare de petit era el que més li agradava, potser tu t’hi assemblis.
No ens coneixem i a la meva edat no se si ho farem. Si alguna vegada et parlen de mi, segur no t’explicaran coses boniques i seran del tot veritat.

M’agradaria poder explicar-te tantes coses, però com fer-ho, si tan sols ets un nen. Qui sap, potser algun dia et trobis de nou amb les meves paraules.

Serà el pes dels anys, la soledat que ofega o els fantasmes d’una vida que m’impulsen a explicar-te el per que d’aquesta realitat. Sovint crec que no sóc més que part d’una gran mentida, que despertaré de nou en aquell mati d’estiu i tot serà com havia d’haver estat.
Però aquell mati va ser diferent, imperceptible a primera vista, gairebé com la sensació d’haver tingut un mal son del que no recordes res. Amb el pas dels dies vaig ser conscient que havia perdut la capacitat d’estimar.
El que esdevingué després només són dies tristos, dies de pèrdues. Els fills van anar marxant d’un en un, molt lluny, per no tornar. I el teu avi i jo, ens vam convertir en dos estranys sense molt a dir. Fins que ell també va marxar.
Però també es pot viure sense estimar, i ho has de saber. No se si aquest mal neix i mor en mi, o si per el contrari serà una ombra que pesarà sobre vostre. Colant-se primer en els somnis, tacant de foscor cada una de les il·lusions, tenyint de negre la mirada i per últim submergir de dol el cor. La gent no ho entendrà i s’allunyarà, deixant-te sol amb la soledat del món. I viuràs, viuràs per veure com no queda res.
Aquest és el meu llegat.
Asseguda al tocador t’escric aquesta carta, observada per les fotografies dels que ja no hi són. Creuràs que estic boja, però algunes nits d’hivern, mentre vaig cap aquí i cap allà, cantussejo alguna cançó per omplir els silencis, i quan creuen que no els miro, els veig somriure.

La teva avia, 

                                   Maria

No hay comentarios: