Avui estic contenta. Tinc unes ganes boges de que les hores passin i passin. Que les agulles corrin a la velocitat de la llum sobre el rellotge. Se que just avui fa dos anys era a Londres, se que just avui fa un any era a Dublín, se que just avui encara sóc a Barcelona, per poc temps, per pocs dies. La paciència mai a estat entre les meves virtuts i tinc un formigueig a la boca de l'estomac, a les mans, a les cames, que fa que no pugui estar-me quieta. Palpitacions com papallones que revolen entre el neguit i la il•lusió, entre la por a algun imprevist i la felicitat que avui m'ha pintat un somriure. Saltaria d'alegria si la formalitat no m'ho impedís. Parlaria i parlaria, ja m'ho fan això els nervis. Potser pq és dilluns i encara queda molt per tot allò que esdevindrà passat en pocs dies, potser pq les coses a vegades volen sortir bé, tan és sigui pel motiu que sigui avui estic molt contenta. Amb el món, amb la meva vida, amb el passat, amb el present. Amb les coses que han de venir i les que no tornaran mai. Avui si brilles el sol seria un dia perfecte!
1 comentario:
I QUE BE ENS VAREM PASAR FA DOS ANYS
MC
Publicar un comentario