Reunions entre cares amigues, rialles i més rialles en mig de la foscor d'una tardor que ha deixat de ser bonica. Inicis de periodes incerts entre camins sense destí. Cors ofegats en mars de dolor. L'esperança ha desaparegut rera el vel de la matinada. Somnis d'un ahir gris entre les pestanyes que s'enreden mandrosos de nous dies.
He suplicat que tornis tantes vegades que les paraules ja no dessitgen ni ser pensades, segueix el teu cami, jo ja he començat a viure el meu, adeu...
ilbd
No hay comentarios:
Publicar un comentario