És un dia de primavera qualsevol, el sol brilla després d’un llarg hivern. Asseguda al seient d’acompanyant tinc la finestra oberta i l’aire fresc entra a glopades despentinant els cabells. Baixant per un dels carrers anem a parar a la gasolinera. El cel d’un blau nítid fa promeses de llargues hores de felicitat als peus dels Pirineus. Acabo de posar la banda sonora ideal per arrodonir aquest instant que segurament recordi la resta de la meva vida. No te res d’especial i ho te tot, només cal veure qui porto al costat per adonar-me de lo meravellosa que de vegades pot ser la vida. De lo poc que es necessita per ser absoluta i rotundament feliç. Si em poses a cridar ara mateix la gent em prendria per boja, però voldria que el món sàpigues el meu secret. Un secret que se m’escapa per la mirada, per les mans, per cada un dels racons del meu cos. No pot ser que això pugui tenir un final, un punt i apart que faci canviar el cel blau. Les coses que són han de ser sempre i per sempre. Un gelat de xocolata no s'hauria d'acabar mai i el teu somriure tampoc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario