Divendres per la tarda, el despatx està buit i muntanyes de papers s’acumulen a la taula. Desembre i fa un dia gris. Els núvols amenacen pluja i la resta del món està pels carrers entre llums de colors, comprant regals de Nadal. Tinc un objectiu clar, però costa de trobar. Amb lo difícil que és trobar el regal adequat per la persona adequada i un cop el tens pensat resulta que no saps on anar-los a comprar. I el que ens passa a tots, resulta que no tens tot el temps que li voldries dedicar. I llavors és quan apareixen les presses, l’estrès, l’agonia i finalment el deliri. Veure’t envoltat de gent desconeguda que està en la teva mateixa situació. Tots a munt i avall carregats de bosses, enfundats en llargs abrics i cares tenses. I és llavors quan decideixes que fins aquí has arribat. Dones mitja volta i camines carrer amunt, plaça amunt, passeig amunt... i un somriure estúpid t’apareix a la cara quan sense ni tan sols adonar-te estàs plantat davant del bar de sempre, on dins hi trobaràs a la teva gent. On el temps no importa i el Nadal és només un tema més a parlar entre rialles. Pufff per fi arriba una mica de pau en aquesta ciutat...
No hay comentarios:
Publicar un comentario